El senyor de cada dia__________________________
Vaig girar pel primer carrer a l’esquerra, que em portava a unes escales plenes
d’heura verda que feien pujada. Al final hi havia una plaça, a on donava la porta de
casa meva. La plaça era petita i acollidora. Estava rodejada per bancs de color verd
fosc que contrastaven amb les parets blanques de les altres cases. Al centre hi havia
una font decorada amb flors d’un blau marí molt intens que recordaven el color del
mar.
Allà, assegut sobre un esglaó, descansava un home vell vestit amb una llarga jaqueta
negra i amb una boina al cap. No hi havia dia que no el veiés. Aquell dia, també,
esclar.
Quan vaig obrir la porta amb la clau vaig veure com els seus ulls seguien el moviment
de la meva mà. La porta es va obrir grinyolant i va deixar entrar un feix de llum que va
travessar la sala d’estar. Vaig seure a la cadira de la dreta de tot, com feia sempre, i
em vaig posar a pensar. Havia sentit molts rumors sobre la seva vida, hi havia dones
que deien que havia perdut la seva filla i que des d’aleshores s’havia tornat boig.
Deien que no pensava en altra cosa que en ella, que mai ho havia superat. A mi
sempre m’havia semblat molt misteriós. Li deien “l’home boig”, però jo penso que era
el més assenyat de tots.
L’observava des de la finestra, mig oculta entre les
cortines de la primera planta. Els seus ulls van
coincidir amb els meus i ràpidament em vaig amagar.
No sabia què era, però aquell home tenia alguna
cosa que em cridava. Potser era el misteri que
l'envoltava, el dubte, la intriga. No ho sé.
Vaig baixar al carrer i vaig veure com ell s’aixecava del seu seient habitual. No m’ho
vaig pensar dues vegades i vaig córrer fins a arribar al seu darrere. Aquesta podia
ser la meva oportunitat per descobrir alguna cosa més. Amb els passos suaus i