●
Crítica La ladrona de libros
històrica pel seu estil original i poc convencional d ’ escriure , la capacitat d ’ emocionar fins al final amb una barreja de realisme , tendresa i crueltat i l ’ aparició d ’ un nou narrador , bastant peculiar amb qui pots comprendre la naturalesa dels éssers humans i dels colors : la Mort . Podria ser millor ?
Són pocs els defectes que pots arribar a trobar en aquest llibre , el qual es nota els 3 anys que va tardar Zusak per escriure ’ l amb un nivell superior al que algú
es podria arribar a imaginar mai . Els personatges són defectuosos , són realistes , són éssers humans de carn i ossos ; ja sigui des de Liesel Meminger fins a un torrent de jueus i colors . El millor és el final , que xoca després de l ’ acció que va passant davant dels teus ulls i que et deixa confós ; pensaries que no podria acabar així , que és impossible haver-s ’ ho esperat . Per tant ja sabeu que fer en la primera ocasió que pugueu trobar .
●
« A lo largo de los años , durant la guerra . he visto a muchos jóvenes que creen correr al encuentro de otros jóvenes . No es así . Corren a mi encuentro .»
El 2013 el director Brian Percival va decir fer una adaptació cinemàtografica del llibre , protagonitzada Sophie Nélisse , Geoffrey Rush i Emily Watson . Aquest és el resultat final , que arriba a fer honor al llibre original :
https :// www . youtube . com / watch ? v = 6dRuGwS1gWU