Llengües clàssiques
Magna celebratio
https://youtu.be/VRRrYAygzDM
Al començament de l’schola gladiatoria, els esclaus que participaven en aquests
negocis eren els que venien de la guerra, o alguns que es portaven malament i amb
qui no es podia treballar bé. Després, però, els mateixos ciutadans eren qui
renunciaven a la seva ciutadania. Això era perquè les condicions de vida d’un
gladiador eren millors que les de molts ciutadans lliures: s’hi invertien molts diners i
per això s’havien de cuidar. A més a més, guanyaven un 25% dels ingressos de
l’espectacle.
Tot i així, evidentment, estaven exposats a morir. Per això havien de protegir-se molt
bé amb armadures i escuts, que eren diferents segons la constitució física dels
gladiadors. Els parvulari duien molt poca armadura i no sempre un escut (en cas que
el duguessin, era petit). Els parvulari eren lleugers i àgils, i per això, a més a més de
no dur massa pes a sobre, podien moure’s fàcilment al voltant de l’adversari. Duien
picarols perquè el contrincant, normalment un escutari que portaria un casc que li
reduiria el camp de visió, pogués saber on estava.
Els escutari eren els gladiadors de complexió robusta i que portaven escuts grans.
La seva armadura havia de cobrir les parts del cos que no eren protegides per
l’escut. Així doncs, portaven gamberes a les cames i protecció al braç armat, que era
el que podia sortir de l’escut. A més a més es protegien les dues zones restants més
dèbils: l’abdomen amb un balteus (un cinturó ample), i el cap amb un casc.