●
Crítica La ladrona de libros
històrica pel seu estil original i poc convencional d’ escriure, la capacitat d’ emocionar fins al final amb una barreja de realisme, tendresa i crueltat i l’ aparició d’ un nou narrador, bastant peculiar amb qui pots comprendre la naturalesa dels éssers humans i dels colors: la Mort. Podria ser millor?
Són pocs els defectes que pots arribar a trobar en aquest llibre, el qual es nota els 3 anys que va tardar Zusak per escriure’ l amb un nivell superior al que algú
es podria arribar a imaginar mai. Els personatges són defectuosos, són realistes, són éssers humans de carn i ossos; ja sigui des de Liesel Meminger fins a un torrent de jueus i colors. El millor és el final, que xoca després de l’ acció que va passant davant dels teus ulls i que et deixa confós; pensaries que no podria acabar així, que és impossible haver-s’ ho esperat. Per tant ja sabeu que fer en la primera ocasió que pugueu trobar.
●
« A lo largo de los años, durant la guerra. he visto a muchos jóvenes que creen correr al encuentro de otros jóvenes. No es así. Corren a mi encuentro.»
El 2013 el director Brian Percival va decir fer una adaptació cinemàtografica del llibre, protagonitzada Sophie Nélisse, Geoffrey Rush i Emily Watson. Aquest és el resultat final, que arriba a fer honor al llibre original:
https:// www. youtube. com / watch? v = 6dRuGwS1gWU