Crítica
La ladrona de libros
el valor de l’amistat, un pare amb ulls de plata fosa que toca l’acordió amb tota la
seva ànima i una mare amb cos d’armari que l’amenaça amb una cullera de fusta.
I el més important: els llibres. Les paraules, fetes de tinta negra, es converteixen en
una de les seves raons més importants de viure i es transforma en una gran lectora.
Però no en una lectora qualsevol. És la lladre de llibres: roba llibres de fogueres
nazis, enterradors i de la biblioteca d’una dona derrotada i amargada. Al final, les
bombes enemigues, una història en un paper i un sostre de ciment li canvien la vida.
●
«Los libros y las palabras no sólo comenzaron a tener algún significado,
sino que lo significaban todo.»
Markus Zusak, nascut el 23 de juny de 1975 a Sidney, és un escriptor anònim,
d’aquells que els lectors sempre es pregunten per l’obra i no pas pel creador.
Però no us deixeu enganyar per aquest fet: és un mestre de la novel·la juvenil i
adulta. Ha escrit sis novel·les que han guanyat premis internacionals literaris,
però cap ha superat en importància The messenger i The book thief, llistat
durant 230 setmanes a la llista dels best-sellers i adaptat al cinema.
●
«Me maravilla lo que los humanos son capaces de hacer aunque estén
llorando a lágrima viva, que sigan adelante, tambaleantes, tosiendo,
rebuscando y hallando.»
-Liesel Meminger: Al principi no és res més que una noia esquelètica i
espantada que no sap llegir i que es desperta cada nit ofegant-se entre llençols
i malsons. Ara ja és la lladre de llibres que es nega a seguir el paper que li han
ordenat de seguir i que sap exactament el que vol i com fer-ho.
-Max Vanderburg: Fugint de la crueltat nazi amb el Mein Kampf a la mà,
aquest jueu provoca un abans i un després quan obre la porta de la casa de