Entrevistes
Cooperació a Ghana
COOPERACIÓ A GHANA
El meu pare, Quique, fa uns anys va decidir passar uns mesos a
Ghana i m’ha semblat interessant. Aquí, us he deixat les
explicacions de les seves experiències.
L’ENTREVISTA:
-
Perquè volies anar a Larabanga? Com vas anar-hi?
Per vàries raons, per prendre distància, per curiositat i
per fer un cop de mà. A més, m’encanta viatjar! Em vaig
posar a buscar per internet un munt d’ONGs i m’hi vaig
informar moltíssim. En vaig trobar una, ADEPU, què
oferia unes quantes opcions i Ghana em va semblar bé.
Vaig anar amb avió a la capital i d’allà, vaig anar parar a
Larabanga.
-
Què hi vas anar a fer?
Vaig anar a fer de mestre a un grup de 38 alumnes de 4t
de primària (hi havia una gran varietat d’edats).
Jo feia de mestre de matemàtiques i de llengua anglesa.
-
Com era l’escola, per fent-se una comparació amb la
nostra?
Eren dos barracons sense portes ni finestres. No tenia
horaris específics, no hi havia professors nadius per
manca de sous i molts cops jo era l’únic professor. Era
una escola desorganitzada. En total hi havia 300 alumnes
a tota l’escola.
-
Com és la gent de Larabanga?
La gent d’allà és encantadora, molt amable i respectuosa.
També és molt humil. Ells parlen kamara, una llengua
parlada per 3000 habitants, no escrita, només parlada
allà. Són de la minoria musulmana sunnita de Ghana, i
aprenen aràbic a la mesquita.
-
Com és la vida allà? Com era un dia teu a Larabanga?
La majoria d’habitants de Larabanga són pagesos. Ells
van a buscar aigua cada dia al pou per a totes les seves
necessitats, no hi ha aigua corrent. Tampoc hi ha
electricitat ni llum. Cuinen amb llenya al terra. No tenen
llibres, vàters... coses molt necessàries per a nosaltres
actualment. Els més rics tenen electricitat per poder-se
il·luminar sobretot per la nit.
Cada dia m’aixecava a les set, esmorzava i em rentava.
A les nou entrava a l’escola i feia classes. Per la tarda
preparava els exàmens i els deures per al dia següent.
A Larabanga no hi ha llocs d’esbarjo com cinemes. És
una vida molt avorrida. Jo era dels pocs que tenia accés
a internet perquè tenia un portàtil capaç d’accedir-hi.