Skapa't | Page 92

Entrevistes Cooperació a Ghana COOPERACIÓ A GHANA El meu pare, Quique, fa uns anys va decidir passar uns mesos a Ghana i m’ha semblat interessant. Aquí, us he deixat les explicacions de les seves experiències. L’ENTREVISTA: - Perquè volies anar a Larabanga? Com vas anar-hi? Per vàries raons, per prendre distància, per curiositat i per fer un cop de mà. A més, m’encanta viatjar! Em vaig posar a buscar per internet un munt d’ONGs i m’hi vaig informar moltíssim. En vaig trobar una, ADEPU, què oferia unes quantes opcions i Ghana em va semblar bé. Vaig anar amb avió a la capital i d’allà, vaig anar parar a Larabanga. - Què hi vas anar a fer? Vaig anar a fer de mestre a un grup de 38 alumnes de 4t de primària (hi havia una gran varietat d’edats). Jo feia de mestre de matemàtiques i de llengua anglesa. - Com era l’escola, per fent-se una comparació amb la nostra? Eren dos barracons sense portes ni finestres. No tenia horaris específics, no hi havia professors nadius per manca de sous i molts cops jo era l’únic professor. Era una escola desorganitzada. En total hi havia 300 alumnes a tota l’escola. - Com és la gent de Larabanga? La gent d’allà és encantadora, molt amable i respectuosa. També és molt humil. Ells parlen kamara, una llengua parlada per 3000 habitants, no escrita, només parlada allà. Són de la minoria musulmana sunnita de Ghana, i aprenen aràbic a la mesquita. - Com és la vida allà? Com era un dia teu a Larabanga? La majoria d’habitants de Larabanga són pagesos. Ells van a buscar aigua cada dia al pou per a totes les seves necessitats, no hi ha aigua corrent. Tampoc hi ha electricitat ni llum. Cuinen amb llenya al terra. No tenen llibres, vàters... coses molt necessàries per a nosaltres actualment. Els més rics tenen electricitat per poder-se il·luminar sobretot per la nit. Cada dia m’aixecava a les set, esmorzava i em rentava. A les nou entrava a l’escola i feia classes. Per la tarda preparava els exàmens i els deures per al dia següent. A Larabanga no hi ha llocs d’esbarjo com cinemes. És una vida molt avorrida. Jo era dels pocs que tenia accés a internet perquè tenia un portàtil capaç d’accedir-hi.