Opinió
#thankyoudanielbryan
Night RAW, per poder expressar-se millor i, a més, davant de
la seva gent, a Washington.
Daniel Bryan va arribar al programa com si no hagués passat
res, cridant el seu mític “YES!” i tots els seus veïns de Seattle
imitant-lo. Bryan parlava com si res, com si fos un discurs
d’aquells que feia abans. Ens va fer entendre que si continuava
lluitant, aquesta lesió podria afectar-li greument el cervell i les
conseqüències... bé, millor no esmentar-les...
No va poder contenir les llàgrimes en recordar l'últim combat,
que el seu pare va poder veure abans de morir, i tampoc en
pensar en la que seria al dia següent la seva nova vida, amb la
seva dona i els que podrien ser els seus futurs fills. Va dir que
ens estava molt agraït per tot el nostre suport (m’incloc perquè
ha estat i serà el meu lluitador preferit) durant tota la seva
carrera (en total ha lluitat durant 16 anys -4 a la WWE-). Va
voler cridar per últim cop “YES!” davant de tots els seus excompanys i va desaparèixer per última vegada per l’escenari,
entre totes les superestrelles i les dives per després enfonsar-