Per compensar van fer la tercera, “Gènesis”. Canvien d’escena, de personatges i torna l’acció, la tensió i fins i tot una mica d’angúnia de la primera.
Finalment arriba per fi el que sembla serà el final de la saga, “Apocalipsis”. Moltes persones s’esperaven que el virus s’estengués per tota Barcelona, en canvi tornem a l’escena claustrofòbica de la primera.
Apareixen nous personatges, l’únic conegut, Àngela Vidal, es converteix en la protagonista de la pel·lícula.
Abans de veure la cinta hem d’entendre molt bé les dues primeres, ja que estan molt relacionades i ens aclareixen temes que van quedar dissolts.
Un dels aspectes que podem debatre és el canvi de càmera. En les tres primeres s’utilitzaven càmeres subjectives, és a dir dirigides per algun dels personatges. Això pot ser un punt feble si considerem que la utilització d’aquest tipus de gravació ens provocava nerviosisme i tensió, però hem de tenir en compte que durant la pel·lícula hi ha moviments molt bruscos i en algunes escenes les imatges surten mogudes.
L’altra novetat és que aquesta entrega és molt sanguinària, i com a la tercera, trobem magnífics efectes especials i maquillatge que ens fan posar els pèls de punta.
El final de la saga sembla ser obert així que no tenim per segur que sigui ben bé un final. Personalment espero que no i així podem continuar gaudint del treball de Balagueró.
Subjectivament, penso que és una pel·lícula que val la pena veure i que per passar una estona intensa està molt ben encertada. L’única cosa que potser no m’ha satisfet gaire és la lentitud amb la qual comença l’acció; el canvi d’escena i de personatges fa que hagin de presentar-los i acabar d’entendre perquè hi són allà.
Lydia Conde
4t B