EUROPA ORIENTAL: Des de la dècada de 1880, els costums del Nadal de l'Europa de l'Est i els països eslaus orientals han inclòs un personatge
conegut com a Ded Moroz. Segons la llegenda, viatja en un
Sanki màgic - un trineu tirat per rens, amb el seu assistent
Snegurochka al seu costat, que visita les llars i li dóna regals
als nens bons. Ell només lliura regals als nens mentre estan
adormits, i a diferència del Pare Noel, no baixa per les
xemeneies, sinó que entra per la porta principal de la casa.
És tradicional que els nens deixen menjar per Ded Moroz.
AL SUD-EST D'EUROPA: A Albània el Nadal és un dia festiu,
un país amb poblacions musulmanes i cristianes importants,
i és celebrat pels albanesos ortodoxos i catòlics.
EUROPA DEL SUD: A Bulgària, el Nadal se celebra el 25 de
desembre i està precedit per la vigília de Nadal.
Tradicionalment, la vigília de Nadal seria el punt culminant de la Nativitat, de manera que només es presenten un nombre imparell de plats de Quaresma.
A Itàlia la Festa de la Immaculada Concepció, el 8 de desembre, és un dia de festa nacional, i comencen les decoracions nadalenques. El Nadal se celebra a Itàlia d'una manera similar a altres països d'Europa occidental.
A Portugal el Nadal s'associa amb una reunió familiar. Les persones que s'han traslladat a les principals ciutats, com Lisboa o Porto, o fins i tot aquells que han emigrat a altres països, encara viatgen als seus llocs d'origen per passar la nit de Nadal amb les seves famílies. Després de la Missa do Galo, que celebra el naixement de Crist, les famílies es reuneixen al voltant de la Consoada.
A Espanya el Nadal comença el 24 de desembre fins l'Epifania el 6 de gener. Moltes cases i la majoria de les esglésies mostren una escena de la Nativitat, i d’altres, un arbre de Nadal. A Catalunya, el Tió de Nadal és part de la celebració. El pessebre és present a moltes llars, escoles i botigues. Una figura particular i única, anomenada caganer, es mostra en l'escena. Un sopar de família nombrosa se celebra a la vigília de Nadal en part de l’estat espanyol. Hi ha una àmplia varietat de menjars típics que un pot trobar en els plats de tota la Península. Cada regió té les seves pròpies i diferents especialitats. És molt comú, però, començar el menjar amb un plat de marisc, seguit d'un plat de calent de sopa casolana. El menjar principal generalment consistirà en carn. Per a les postres, hi ha una gran dispersió d'especialitats, entre les quals estan el torró, unes postres a base de mel, ou i ametlles que és d'origen àrab.
Tot i que segueix sent tradicional la Missa del Gall a mitjanit, pocs espanyols continuen seguint la vella costum d'assistir-hi.