Violència a la televisió,
excessiva o intranscendent?
La televisió, la caixa ximple, la nostra finestra a la informació i l’entreteniment...Una tecnologia tan antiga i encara crea conflicte. Quantes hores màximes de televisió hem de mirar? Quins programes emetre en horari infantil?
I és aquesta última pregunta la possiblement més qüestionada. Ja siguin les onze del matí, les quatre de la tarda o les deu de la nit sempre podem televisar un homicidi, un segrest o fins i tot una violació. Des de l’experiència pròpia sé que la violència i intensitat d’alguns fets que es relaten són inadequats fins i tot per a un nen de dotze anys.
No retrec que en un informatiu surti un atemptat o un cruel homicidi, perquè no podem tancar els ulls i creure que estem en un món de meravella i felicitat, el que em sembla vergonyós és la irresponsable forma amb la qual algunes sèries, només per portar la paraula crim al títol, tinguin el ple dret de mostrar el més inhumà homicidi i detallar com es va perpetra, repetint la mateixa idea dia rere dia.
Potser moltes persones pensin que es pot controlar el que veu i no veu un menor, però la realitat és que només fa falta un simple “zàping”. També trobem familiars als quals no els preocupa o no hi pensen perquè es ficció, i tenen raó; és ficció, però, com l’expliques a un nen de cinc anys la diferència que hi ha amb la realitat?
El que realment em molesta és la hipocresia. Per què és tan favorable posar com assassinen a una noia i la violen però després la gent s’horripila al veure una escena “pujadeta” de to? Per què el sexe és tabú i la violència obertament acceptada? I la frase sí a l’amor i no a la guerra?
Com a últim aspecte, no crec que un programa violent generi violència, però, si més no, depenent del programa, pot deixar imatges o missatges traumàtics per al receptor, segons l’edat mental.
El debat continua obert i em temo que per molts anys, sense arribar a una conclusió que ens agradi a tots, ja ho diu el refrany castellà: “Nunca llueve a gusto de todos”.
Anna Candalija Ruiz
4tC