Crítica
The Flash
Després d’investigar en tots els camps de la ciència coneguts per esbrinar com
trobar l’assassí de la seva mare, Barry Allen acaba treballant en el Central City
Police Department com a CSI. Barry era admirador del gran científic Harrison Wells,
d’S.T.A.R Labs, qui recentment havia produït un accelerador de partícules molt
avançat. Ell va anar amb la seva millor amiga (i amb qui s’havia criat) Iris West a
l’event públic d’inauguració, però al final Barry no pot anar-hi degut a un cas d’última
hora.
L’experiment de l’accelerador de partícules no surt be, i en una mena d’estranya
tempesta, un llampec cau a sobre de Barry, llançant-lo a sobre de bastants elements
químics de la seva oficina. Com a conseqüència, Barry hi és nou mesos en coma, i
al despertar-se, descobreix que pot veure tot en slow motion; després descobreix
que té hipervelocitat.
Com a opinió personal, la sèrie és la segona que més m’agrada després de Marvel’s
Daredevil. Aborden temes científics, encara que superficialment, d’una manera
realista dintre de la situació (un home capaç de desplaçar-se a més de 4.074 km/h
per si mateix no és d’allò més realista).
Javi de la Cruz