Opinió
Els camins se separen
Els camins es separen després de quatre anys
En aquest curs tanquem una etapa molt important a la nostra vida, els camins se
separen; alguns continuarem dos anys més junts i altres se separaran pel camí, per
poder aconseguir fer tots els seus somnis realitat, allò que sempre han volgut tenir.
Aquests quatre anys hem après moltes coses, hem pogut conèixer més a la gent
que ens envoltava, gent que venia nova a classe. Son quatre anys molt intensos, de
dur treball, de noves experiències i d’aprendre coses noves. Tot això ha estat un
obrir i tancar d’ulls. Sembla com si fos ahir quan anàvem a les portes obertes de
l’institut per veure com seria la nostra següent parada, per així dir-ho; era un “wow,
l’escola dels grans”, quines ganes. I després de tot això ja estàvem començant
primer, tots una mica espantats perquè no sabíem si aniríem amb els amics de
sempre, o si ens havien posat a tots separats. Encara recordo que el dia abans vaig
anar a veure les llistes i estava amb molta gent de la meva escola; això va fer que el
primer any estiguéssim tots una mica millor, però tot va ser molt fàcil, els professors i
l’equip docent des de el primer dia t’ajudaven amb qualsevol cosa, i si tenies algun
dubte allà estaven. I així any darrere any, estudiant per poder ser el dia de demà
algú. Ara després de quatre anys, quasi tothom tenim ja el títol de quart sota el braç,
i podem dir que ja tenim l’ESO acabada, i continuar amb el que el futur ens posarà al
camí. A hem fet l’últim adéu a Mallorca, amb tots els de les tres classes, i els nostres
professors.
Irene Corpas