Reportatges
El llenguatge corporal
EL LLENGUATGE CORPORAL
El llenguatge corporal és un tipus de comunicació
no verbal que pot ser complementat o modificat
per altres tipus de comunicació, com per exemple
la verbal, el parallenguatge, l'aspecte físic, l'entorn
o imatges. Inclou actitud física, postura corporal,
tensió muscular, gest, moviment, desplaçament,
mirada, expressió facial i veu, excloent-ne el
contingut significant de les paraules que es
verbalitzen.
La ciència que estudia el llenguatge corporal es
diu cinèsica. Charles Darwin va ser el primer a
estudiar el llenguatge corporal i el 1872 va
publicar la primera obra al respecte, L'expressió i
les emocions en l'home i els animals.
Quan dues persones estan mantenint una conversa, el cos transmet més
informació que no pas les paraules (un 70%). La cara, la posició del cos, el to
de veu, els gestos de les mans i el contacte amb l'interlocutor, entre daltres,
permeten esbrinar l'actitud del parlant o l'emoció subjacent al missatge i pot
servir per realitzar inferències i omplir buits del missatge explícit. La
descodificació d'aquestes dades es dóna de manera inconscient.
Els gestos del cos expressen com se sent interiorment la persona segons sigui
la seva manera de seure, de caminar ... Es pot transmetre escepticisme
(encongint-se d'espatlles), agressivitat (estrenyent els punys), indiferència
(asseient-nos quasi estirats quan algú ens parla). La distància física entre
persones que es comuniquen també indica la proximitat emocional entre
aquests individus. Dos cossos propers expressen proximitat afectiva. Girar
l'esquena o mirar cap a un altre costat és una manifestació de rebuig o desgrat.
Un cos contret expressa decaïment i falta de confiança en un mateix, i un cos
expandit, tot el contrari.