Al B7
Xerrada amb Víctor Panicello
Moltes vegades, les persones cegues ens sentim exclosos de certes parts de la
societat, i algunes d’aquestes vegades, la raó és la falta d’informació de la gent.
La nostra vida no és gaire diferent de la de qualsevol altre persona.
La nostra única diferència és que no hi veiem. Això no té per què afectar a cap altre
camp, i per tant, tenim els mateixos problemes i ens veiem en moltes de les
mateixes situacions que qualsevol altre.
Durant el temps en què el Víctor estava escrivint el llibre, vam quedar a l’edifici de
l’ONCE i vam discutir sobre les diferents situacions en les quals es podien trobar tots
els personatges. Els llocs on passaven els fets, la vida passada dels personatges
principals, les interaccions, etc. Vam donar el nostre punt de vista sobre molts
aspectes de la vida d’un adolescent, i tots nosaltres teníem opinions diverses sobre
molts temes. Així, vam modelar cada personatge amb opinions diferents.
Va ser una experiència que ens va ajudar a tots; a en Víctor, per escriure el llibre i
adonar-se de les dificultats i inquietuds de la gent amb una discapacitat visual a
l’adolescència, i a nosaltres per conèixer més la manera de ser dels altres i per
veure que tots ens trobem en situacions semblants, encara que les afrontem de
maneres completament diferents.
Guillem León