aquest era el mateix comentari que li havia fet el tribunal quan li va atorgar el premi BBVA
Sant Joan aquest darrer juny.
Una vegada a dins de la sala
polivalent de l’institut, ens va parlar
de la importància de llegir. No ho
deia qualsevol sinó algú que porta
llegits uns 80 llibres des de principis
d’any fins ara i que ha aconseguit
acumular a casa seva uns 12.000 fins
al moment. De tot el que va
compartir amb nosaltres, el que més
em va agradar va ser l’explicació del procés d’escriptura que experimenta quan elabora una
obra: com li arriben les idees, com es documenta i quan de temps dedica a revisar la seva
creació. Durant la xerrada també ens va fer alguna confidència sobre la seva personalitat
quan era una noieta com la Carlota i mostrava una actitud rebel davant la societat patriacal
imposada. Aquestes experiències em vam fer connectar amb la meva adolescència, potser
perquè jo també m’amagava al lavabo per poder llegir amb tranquil·litat, aïllada de
l’enrenou que produeix tenir quatre germans i d’uns pares que m’insistien en la importància
de saber cuinar i portar una casa. No entenia per què aquestes habilitats eren tan crucials
pel meu futur i no eren indispensables pels nois de la casa. És probable que per aquesta
educació diferencial avui en dia el meu germà gran elabori uns plats exquisits i jo cuini per
sobreviure? Mai no ho sabré.
Tornant al tema, m'ha encantat conèixer una autora que explica amb anècdotes el que jo
tantes vegades he comentat a l’aula. En quantes ocasions hauré recriminat les alumnes que
critiquen una companya per flirtejar obertament amb més d’una persona? I si ho fés un
company, oi que diríeu d’ell que és un “machote”?
Quan arribarà el dia que deixarem de veure per la televisió dones maques que donen premis
als nois esportistes? Per què hi ha tantes parelles de presentadors formades per l’home
madur amb experiència professional i la dona jove amb vestit transparent?