Crítica a Ocean’s Thirteen
Capítol V
Año: 2007
Duración: 115 min.
País: Estados Unidos
Director: Steven Soderbergh
Reparto: George Clooney, Brad Pitt, Matt Damon, Al Pacino, Ellen Barkin, Andy García,Bernie Mac, Casey Affleck, Scott Caan, Elliott Gould, Shaobo Qin, Don Cheadle,Eddie Jemison, Scott L. Schwartz, Carl Reiner, Vincent Cassel, Eddie Izzard, David Paymer, Julian Sands, Michael Harney, James Martin Kelly, James DuMont, Noureen DeWulf
“George Clooney i Brad Pitt mai podran fer una pel•lícula junts, no s’entendran”. Amb aquestes paraules els entesos en cinema donaven per morta la química de rodatge d’aquestes dues estrelles de la gran pantalla.
Doncs bé, després de 6 anys i dels èxits acumulats amb una trilogia sublim, els crítics cinematogràfics van tenir 3 motius per canviar d’idea radicalment. Els tres motius tenen nom propi: Ocean’s Eleven, Twelve and Therteen, però el caviar del bo se serveix en l’última entrega, on els d’Ocean amb l’ajut de Terry Benedict (Andy Garcia) buscaran arruïnar, robar i ridiculitzar un magnat dels casinos (Al Pacino) que li va parar una trampa a un membre del grup a l’hora de muntar un casino a mitges com a socis igualitaris.
Però els orígens d’aquesta pel•lícula no són d’ara. Per saber d’on ve la idea d’aquest grup de lladres manipuladors sense escrúpols, hem de fer la vista enrere fins els anys 60, on Frank Sinatra feia una típica peli americana lenta i adormidora, què, si no hagués estat pel director Steven Soderbergh, hagués quedat pel record com una altra pel•lícula de la història.
Segons la meva opinió, aquesta pel•lícula és la combinació perfecta d’humor, comèdia, intel•ligència i entreteniment. Una cinta superlativa, sense dubte, que et fa sentir a gust durant els 115 minuts.
Albert Moraño, 4t A