Si als toros, no als toreros
Crítica
Una de les coses per les quals es caracteritza Espanya és per la tauromàquia. Ho venen com a esport (així ho trobem definit a la RAE), com a art, com a tradició...però, per a mi, torturar i assassinar a un ésser viu no és cap art. Art és donar vida, no prendre-la.
Aplaudir a un torero és aplaudir a algú que 24 hores abans de sortir a l’arena ha tancat a les fosques a un animal perquè, a l’hora de deixar-lo sortir, amb la llum i els crits intenti atacar. També li pengen sacs de sorra al coll durant hores i li retallen les banyes per protegir al torero. Si un dels arguments per defensar la tauromàquia com a art és alabar la valentia de qui s’enfronta al toro, amb això queda ben clar que no és així. La naturalesa del toro seria fugir i ser lliure, no atacar.
És una tradició que s’ha de mantenir, diuen molts. A molts països també és tradició extirpar el clítoris de les nenes i ningú seria capaç de justificar tal barbaritat , bàsicament perquè és crueltat i tortura. ¿I no segueix sent crueltat i tortura encara que la víctima de les aberracions humanes sigui un animal? Jo crec que sí.
Un altre dels comentaris que més em sorprenen: “Qui els vulgui veure que els vegi, i qui no que se’n vagi”. Per aquesta regla de tres també podríem dir: “Qui vulgui violar que violi, qui vulgui robar que robi. Qui no, no.”
A Espanya, Canàries va ser la primera comunitat en abolir la festa taurina al seu territori, al 1991. Després s’hi va sumar Catalunya al 2010. Aquesta decisió tan debatuda es va prendre, entre d’altres raons, pel clar descens d’aficionats i la necessitat de defensar els animals, clarament desprotegits.
Les festes més cruels que es celebren són el toro de la vega, el toro cap llaçat, el toro goig, i el toro de Sant Joan.