Relat de guerra i postguerra
Una vivència
A més, molts cossos van ser enterrats a fosses comunes i encara avui dia, estan desapareguts.
Durant els següents anys, van haver de viure treballant de molt petits al camp o per a persones adinerades del poble i, a canvi, només obtenien el menjar. Era molt dur i es trobaven que fins i tot els guàrdies civils els apallissaven per recollir glans per menjar. Per desgràcia, dos dels seus germanes van morir de tuberculosi a causa d’aquelles condicions.
Encara avui dia es poden trobar bales i trinxeres del que va ser al seu dia un camp de batalla. I tot això és un tema tabú que es viu en silenci, perquè inclús ara la joventut del poble viu sabent que, en el passat, en alguns casos, els seus besavis van arribar a matar-se entre ells.
Totes aquestes històries les ha repetit durant aquests anys, les té al seu cap i formen part d’una infantesa molt dura, que va marcar la seva vida i que l’emociona cada cop que ho relata.
Maria Cerro, 4t B
Amb estima, a la meva àvia