avis, l'avi Josep ens va rebre amb un gran somriure. Mentre esmorzàvem ens va explicar
que havia quedat amb un amic seu a la biblioteca, i que l’acompanyaríem. A la Laia i en
Martí, els meus germans, els va agradar la idea, i a mi també. Tenia moltes ganes de
pujar-hi. L'àvia Montserrat ens va portar els entrepans a taula i vam esmorzar.
A les nou tocades vam sortir de casa amb l'avi per anar cap a la biblioteca. Ens va
explicar que anàvem bé de temps, ja que ell de jove tenia fama de fer esperar els altres.
Vam anar a parar davant d'un edifici bastant gros, de pedres rectangulars, envoltat
d'arbres i una escultura amb una creu al pati de l'entrada. Vam seure a un banc. Al cap
d'una estona va venir un home que aparentava la mateixa edat que l'avi. Es van saludar i
ens va oferir entrar a la biblioteca. Quan ja érem a dins em vaig quedar bocabadat. El
sostre era el més alt que mai havia vist, també de pedres i a les parets hi havia prestatges
plens de llibres. A l'entrada hi havia una noia que ens va oferir llegir algun llibre i ens
va mostrar on hi havia els més indicats per a la nostra edat. L'avi ens va dir que anéssim
a on la bibliotecària ens havia dit que ell es quedaria parlant amb el seu amic.
Vam anar a aquell racó on hi havia els llibres més fàcils per nosaltres. En Martí i la Laia
no sabien llegir del tot, així que em van demanar que els llegís algun llibre. Em van
portar un llibre cadascú, però no em feien el pes. Jo portava estona fixant-me en un
llibre gruixut i polsegós, que no estava posat a cap prestatge. Es trobava repenjat al peu
d'un d'aquests. Vaig decidir agafar-lo empès per la curiositat. El llibre es titulava "El
viatge de la teva vida" i no tenia autor.
Quan el vam obrir va sortir una agradable i suau olor de canyella, que recordava els
bunyols que ens feia l'àvia alguna tarda. La primera pàgina tenia un dibuix d'una jungla,
a la qual havíem de buscar un follet. Ens vam capficar tant en el llibre que hi vam
acabar dintre. En un obrir i tancar d'ulls ens trobàvem a dins d'aquella selva, frondosa i
de molts tons verds. Vam mirar amb espant aquell immens paratge. De cop vam sentir
una veu darrere nostre. Era el follet:
-Hola! Benvinguts al meu llibre! Em dic Tro i heu caigut a la meva trampa i ara
jugarem! -digué amb to burlesc.
-Hola...-vam dir nosaltres tres atemorits-.
-No sigueu tímids i que comenci la festa! Voleu jugar amb mi?
-Doncs vinga, no perdem temps! -va exclamar la Laia.
Vam pujar a una espècie de catifa voladora que tenia en Tro i ens va dir que faríem un
viatge per la biblioteca. De cop ens trobàvem de nou allà, però de la mida d'una puça.
Al principi teníem por però vam agafar confiança ràpidament. Vam començar a volar
per la gegant estança. Vam passar pel costat d'una finestra i vingué un fort corrent d'aire.
La Laia va caure, però per sort va anar a parar a una tassa de te. No podíem baixar fins a
la tassa perquè podríem ser descoberts. Vam anar a reposar sobre la biga que hi havia
just a sobre de la taula on hi havia situada la tassa. Era la taula de la bibliotecària, fet
que empitjorava la situació. Vaig tenir la magnífica idea de baixar grimpant pels
prestatges i després, amb una closca de cacauet, navegar fins on es trobava la Laia, que
s'havia quedat a la bosseta de te.
Vam executar el procediment que havia ideat. Un cop ens trobàvem a dins de la tassa
navegant amb la closca vam estar a punt de ser descoberts per la bibliotecària, però ens