Ahora escribo esta carta - denuncia, con el fin de que la gente tome, por fin,
conciencia de que es la esclavitud sexual y conseguir que no haya más personas
esclavas.
Yo seguiré luchando, ¿y tú?
Primer premi de 4t d'ESO en llengua catalana
POEMES A LA LLUNA escrit per la Irene Estevan Lario
Vaig allunyar-me una mica de tot aquell rebombori. El cap em feia voltes. Notava
que en qualsevol moment m’anava a desmaiar. Em vaig quedar uns minuts quieta,
mirant el cel. Encara s’escoltava l’última cançó que estaven tocant quan jo havia
marxat. Cada paraula que cantaven em rebotava al cap com si algú m’estigués
cridant a l’orella. Vaig allunyar-me una mica més de l’escenari per poder tenir una
mica de pau. Això era l’únic que jo desitjava, una mica de silenci, no demanava res
més. No podia entendre per què ningú m’entenia. Tothom era igual, diferent de mi.
Vaig caminar i caminar pel bosc fins que ja no escoltava el ressò de les cançons.
Em vaig estirar a terra i em vaig quedar contemplant les estrelles. Avui es veien
cadascun dels estels que hi ha al cel. Em vaig sentir sola. Vaig imaginar-me tots els
estels que hi devia haver allà, milers, milions! Tots quiets. I vaig recordar que jo
estava enmig del bosc, sense ningú en molts metres a la rodona. Ara em vaig fixar
en la Lluna. Ella sí que estava ben sola. No hi havia ningú com ella, ningú que
pogués estar al seu costat. Jo em sentia com la Lluna. Una llàgrima em va caure per
la galta i va rodolar fins a l’herba. Vaig pensar que en tot el món, segur que hi havia
algú que també estava mirant la Lluna. Segur que alguna persona també estava
plorant mentre pensava en la seva llum,la seva resplendor blanca i lluenta. Els ulls
se’m van tancar, les parpelles van baixar lentament, com quan les velles del poble
tanquen les seves botigues per tornar a casa. No sé ben bé quant de temps vaig
estar somiant i quant de temps vaig estar desperta. Era tot molt confús. De cop una
resplendor molt intensa em va il·luminar els ulls. No podia obrir-los, la llum entrava a
les meves pupil·les amb força. Per fi, la llum es va esvair. Vaig intentar descobrir
que era el que acabava de passar. Vaig obrir un ull amb molt de compte, després