cosa molt fortament allò vindrà. Encara li faltaven unes cinc quadres per arribar a
casa seva i mirant a les persones del carrer li va venir al cap el seu últim client
d'aquella tarda; li havia predit que moriria agafat per una bicicleta. Li havia semblat
un client estrany, ja que no s'assemblava a cap dels seus habituals clients, ell anava
vestit amb roba de qualitat i portava els cabells arreglats en el que semblava gomina
aparentava ser un home amb una bona situació econòmica no podia imaginar el
perquè un home com aquell es trobava en aquella caseta barata. Però el que més li
va sorprendre va ser quan li va preguntar la manera en la qual ell moriria. Quan ella
li va dir que seria per culpa d'una bicicleta, ell només va mantenir una cara neutra, li
va donar les gràcies i deu cèntims i se'n va anar tal com hi havia entrat. El que més
li va impactar va ser la seva manera de parlar com si no l'hagués sorprès, al contrari
semblava com si ja ho sabés des del començament. La gitana va intentar allunyar
aquell pensament dient-se només que aquell home era el típic client boig com
aquelles persones que no ella entenia per què buscaven el consol en persones
estranyes en comptes d'intentar viure el present i no pensar en aquell futur llunyà
però això no era problema seu així que era una pèrdua de temps pensar en això. El
problema va ser que quan faltaven dues quadres per arribar a la seva casa va veure
aquell client que tant la va pertorbar i un segon després va veure com un ciclista
l'atropellava i quedava inconscient a terra. Va ser tot tan ràpid que la gitana no podia
creure que estigués veient al mateix home que feia menys d'una hora havia anat a
fer una consulta i sobretot que estigués morint de la mateixa forma que li havia dit.
Això va fer que la gitana es qüestionés si tot era provocat per aquella anomenada
llei d'atracció que va fer que l'home es "provoqués" l'accident o ella, de veritat, havia
tingut durant tots aquells anys el poder de llegir el futur.
Segon premi de 3r d'ESO en llengua catalana
NO PERDEM EL TEMPS escrit per l’Andrea Torres García
Crec que tot el món ens hem preguntat alguna vegada on estarem dins d'uns quants
anys. Potser tu has somiat amb un vaixell, altres amb viatjar molt; o potser tens