Anem al teatre
on en cap moment coincideixen tots els actors de l’espectacle - Roger Coma, Andreu
Benito, Joan Sureda, l’esmentada Vilarassau i els dos nens -, evitaran la penetració de la
tragèdia en les més profundes entranyes dels espectadors.
L’obra manté un desenvolupament lineal fort, dur i constant, que no estàvem
acostumats a veure, i un diàleg pràcticament cridat, en opinió d’alguns fins hi tot
excessiu, que no permetrà perdre el fil, distraure’s o quedar-ne indiferent.
La victòria d’una Medea empoderada, que, com sempre, i amb el guió de Conejero i
Pasqual, ha aconseguit passar per damunt del patriarcat, fent-ne una crítica feminista
indirecta que, en comptes de dur-nos a detestar-la, ens ha fet empatitzar-hi, dóna un
final solemne enlairant-se al sol, deixant un Jasó vençut a terra, i un públic amb la pell
de gallina que no cessarà els aplaudiments en una llarga i merescuda estona. Una obra
dura, greu i impactant que va deixar-nos sense esma a més d’un .
Alba Marco