Anem al teatre
Plena de matisos de pors, d’inconformisme, realitat, mort i drama- amb un toc d’humor
per part del director - l’obra es desenvolupa entre els crits indignats, i posteriorment
derrotats, de Manrique i les diferents posicions humanes envers les situacions com la
desconfiança, la incertesa o la no acceptació; les profecies i el destí advers dictat pels
Déus, els tabús enormes de l’incest i la mort del progenitor. Un final resignat i tràgic,
tanca l’obra amb la veu de Clara de Ramon i la guitarra de Marc Rius.
Malgrat el prestigi dels actors i direcció, després d’intercanviar els nostres punts de vista,
els alumnes vam arribar a la conclusió que, en general, l’obra no havia aconseguit el que
semblava el seu propòsit i no havia pogut fer-nos entrar dins la tragèdia com esperàvem.
No ens va semblar adequat el personatge còmic, ja que vam pensar que
descontextualitzava i trencava el clima en un dels moments més tràgics de l’obra. Per
altra banda l’escenografia de bambús ens va semblar poc encertada i, pel mateix fil, el
vestuari tampoc ens va convèncer. Vam trobar que hi havia molts punts de vista diferents
de l’obra i dels personatges per part dels actors, que no permetia a la tragèdia assolir
l’homogenietat que potser hagués estat necessària. En general l’obra, des del nostre punt
de vista, ens va decepcionar, que no desagradar del tot, l’adaptació del text, per això, i
sobretot el final, en va deixar prou bon gust de boca.
Aquesta sortida, ens va desplaçar a l’ambient de l’emblemàtic barri Gòtic una nit
d’estrena al Romea. Ésser en aquest context va ser una nova experiència per a molts dels
companys, qui vam gaudir d’estar rodejats d’actors que coneixíem, en un amable
piscolabis que va amenitzar i concloure la nit entre riures i crítiques entre alumnes i
professors.
Alba Marco