Obituari
Pensaments
Aquest 22 de gener va morir l'Ursula K. Le Guin. Jo estava
volant cap a Berlín amb els segons de batxillerat. Qui sap,
potser ja érem al Pergamon admirant alguna peça antiga.
No em va venir al cap, aquell dia, l'autora de móns
paral·lels. Per sort! Si m'hagués passat estaria encara en
estat de xoc.
Tancat el meu petit parèntesi berlinès i ja a casa covant
un refredat, he topat amb la notícia. A toro passat. Com
les peces dels museus.
No he llegit tota l'obra de l'U.K. Le Guin, però sí que puc
dir que el que li he llegit m'agrada força i concretament els llibres de Terramar em van marcar d'una
manera ben especial. El viatge, allò desconegut, la fermesa. Tirar endavant malgrat les pors. L'ajut
dels amics o d'un savi. Créixer amb ells. Els personatges sorprenents.
Tota la literatura és aquest viatge cap a un món que et pot dir més que no et penses i crec de totes
totes que la ficció és o pot ser el mirall de la realitat.
Així, la meva realitat és plena de terres llunyanes amb tota mena de personatges d'aquest món i
d'algun altre, d'aventures a mar obert i de lluites d'una justícia abassegadora. La lluita del qui
persegueix una fita que l'ha de convertir no en vencedor sinó en una persona millor.
Les meves ficcions em parlen de l'educació cap a l'altre i de com els dubtes sovint serveixen de
trampolí per arribar a lloc amb fermesa.
Potser és per això que detesto qualsevol veu dictatorial amb els seus discursos dirigits a anorrear
l'altre. A fer-lo desaparèixer.