Creacions a partir de les Metamorfosis d’Ovidi
Hècuba
-Crema Troia. Lamenteu-vos, troianes, contempleu per última vegada la nostra ciutat en
flames, perquè mai més tornarem a la nostra pàtria. Els vostres marits han estat dego-
llats, els fills massacrats i llançats de les muralles; els cadàvers plens de sang cremant-se
dins les cases, i nosaltres destinades a ser les esclaves dels assassins de Troia! Estem
condemnades a ser pàl·lides ombres del nostre esplendor! Violades, esclavitzades, mor-
tes per dins…
Les paraules s’impregnaven en els crits i les súpliques, en el metall de les llances apu-
nyalant la carn jove i l’or de les estàtues dels déus, pintat de vermell, una pluja incessant
de dolor que lliscava dels llavis d’Hècuba, abans reina de Troia, ara una copa de cristall
trencada en milers de bocins. Caminava entre grecs i troians, cega davant de la carnis-
seria i l’horror: la seva túnica púrpura de filigranes d’or i plata estava teixida dels últims
sospirs del seu marit i els seus fills. Els ulls grisos com la boira, abans plens de pura feli-
citat, havien desaparegut entre les llàgrimes i els crits desesperats. Tenia la mirada
buida, esquinçada; Hècuba havia mort per tota la eternitat, i solament quedaria d’ella
una simple nina de drap.