Skapa't Febrer | Page 32

Els Esquerrans

Els esquerrans són aquelles persones que utilitzen majoritàriament la meitat esquerre del seu cos per fer les tasques rutinàries. Actualment, la població esquerrana forma part només d’un 10% de la població mundial i comença a ser acceptada per la resta de la població en general, tot i que encara hi ha algun rebuig per part de la societat islàmica, que creuen que els esquerrans són persones brutes, i alguna gent gran que pensa que la mà esquerre és la mà del dimoni.

Antigament, ser esquerrà era fortament castigat. A les escoles lligaven la mà esquerra dels nens a l’esquena, i a alguns llocs fins i tot les hi tallaven. La mà esquerra estava considerada la mà del diable; per tant, tota la societat s’ha anat desenvolupant en funció de les necessitats dels dretans i els esquerrans eren els “rars”, tot i que mai s’ha fet ressò del seu problema durant la història pels grans mitjans de comunicació, ja que representen una minoria molt petita. Si ens hi parem a pensar una mica, veiem que tot està fet a mida dels dretans: teclats, ratolins, estris de cuina, tisores, llapis, plomes, vehicles, eines de treball, les tasses d’una nansa amb el dibuix a una cara, la direcció de l’escriptura, les portes, molts instruments musicals, la posició de la coberteria dels restaurants...

Està clar que els esquerrans tenen una gran dificultat per adaptar-se a tots els hàbits dretans, per això hi ha esquerrans que forcen les seves capacitats o canvien la seva forma natural de viure per poder adaptar-se, ja sigui canviant de mà (perdent qualitat de treball), demanant ajuda, o utilitzant objectes dissenyats especialment per a ells.

Sobre aquesta última opció també hi ha molt a dir, tot i que intentaré ser breu. Hi ha un petit mercat d’articles dissenyats per a esquerrans, i les botiges que ho porten o els autònoms que ho duen a terme tenen complicat oferir tot el que es necessita. ja que és un mercat molt variat i és molt difícil encabir tota la variació en una botiga o en una empresa. Tot i que s’intenta, aquest mercat té molt poc benefici, perquè del 10% de la població, potser la mitat d’aquest, es dirigeix a botiges especialitzades per comprar material adaptat, i és per aquest motiu que no hi ha casi cap botiga esquerrana. A Barcelona hi havia fins fa un parell d’anys una botiga que tenia per nom “De dreta a esquerra”. Al País Valencià hi ha la botiga “L’altre mà”, a Madrid hi ha la “Mano zurda” i a internet i ha algunes botiges online que articles per a esquerrans.

Cap al 1980 van sortir un parell d’articles a algunes revistes americanes dient que els esquerrans vivien 9 anys menys que els dretans, i aquesta tesi va estar bastant recolzada pels dretans, ja que els esquerrans estaven associats amb la mala sort i el diable. Però a arrel d’aquests mites, s’han fet molts estudis al respecte amb el resultat que això és fals, i el fet de ser esquerrà o dretà no té res a veure amb l’esperança de vida mitjana.