Crowdfunding, diners per a bones idees.
Tinc una bona idea per un projecte personal: crear
un nou rellotge que em digui l’hora en català,
editar un disc amb el meu grup de música, muntar
una obra de teatre, aconseguir un pis d’acollida
per famílies de malalts crònics hospitalitzats, ....
Necessito diners per endegar. És probable que
amb una mica d'empenta inicial, el meu projecte ja
tiri endavant sense haver de demanar més diners.
Però qui me’ls deixarà? Els bancs? Ho tinc
molt cru. L’ajuntament, la Generalitat? No tenen
ni un duro. La família? Els amics? Em poso a
demanar pel carrer? No cal.
Dóna a conèixer el teu projecte a internet, demana-hi ajut, explicava bé què faràs amb els diners i dóna als participants alguna cosa simbòlica que faci que se’n sentin que participen del projecte.
D’això se’n diu “crowdfunding”o micromecenatge i s’ha convertit en la font de finançament més potent per emprenedors socials i culturals.
Perquè algú deixaria anar els seus diners per a un
projecte d’un desconegut?
Per la mateixa raó que la gent és solidària quan hi ha
una marató a la televisió o ha passat un desastre
natural o ... En primer lloc perquè hi ha una raó
evident per fer-ho: el teu projecte i com l’has
presentat. En segon lloc perquè a la gent li agrada
responsabilitzar-se amb un projecte amb el qual se
sent vinculat. En tercer lloc perquè cadascú posa el
que vol i pot, el seu èxit es basa en que molts hi participin encara que sigui amb poqueta
quantitat.
Us explicaré un exemple molt proper.
A finals de setembre es va estrenar una obra de teatre musical: Goodbye Barcelona. Mesos abans els productors necessitaven finançament (diners) per poder posar en marxa l’obra. Van donar a conèixer el seu projecte a una plataforma o web dedicada al crowdfunding: Verkami. Demanaven 6000 euros i els van obtenir amb escreix en poc més d’un mes. Van presentar molt bé el seu projecte i van reeixir.