Quan la música traspassa les barreres del màrqueting i el comerç
Opinió
No ho exemplificaré amb cap cas, perquè sinó estaré fent el que les productores volen, que és que parlin dels seus artistes i regalaré la publicitat. Però es que realment son molt els cantants que han de recórrer a la sexualitat, a moviments provocatius, a donar una imatge al públic que resulta ser, segons ells mateixos “fresca i innovadora”. A banda d’aquest tema també s’ha de tenir en compte els contractes que es signen amb grans i importants firmes de moda en els quals els cantants han de vestir amb la seva roba per fer publicitat. És una publicitat mútua, per expressar-ho d’alguna forma. Si ens fixem, últimament a la catifa vermella de premis com els VMA o els AMA entre d’altres o inclús en premis de més categoria com els GRAMMY’s, els presentadors i periodistes pregunten als cantants de qui son els dissenys dels vestits que porten, les joies, les sabates,...
S’ha de dir que tot això es troba a la música més comercial, últimament sobretot en estils com per exemple el pop, i que no tota la música és dolenta. Però és molt absurd que vulguem arribar a certes tendències i fer-nos sentir millor presumint de grans marques, últims avenços en tecnologia i grans exquisideses si no som capaços de distingir coses tan simples com la bona música i la mala música. De què ens serveix valorar tant unes coses i tan poc unes altres? Si no es valoren tots els estils musicals i es respecten, mai no arribarem a escoltar la música de debò. No podem deixar-nos influir tan fàcilment per tot allò que tenim a l’abast, aquelles cançons que escoltem dia rere dia durant un mes a totes les cadenes de ràdio, perquè aquest és l’efecte de tot allò que és prefabricat. Està bé que hi hagin treballs que no siguin tan bons i siguin una mica més comercials, però s’hauria d’intentar treballar almenys amb gent que té talent i mereix una oportunitat.
Com a últim missatge, m’agradaria transmetre que la música és un petit plaer de la vida. Aquests petits plaers de la vida són en la majoria de casos la cultura, i sense cultura no podem arribar gaire lluny.
Maria Cerro
4t ESO B