Els grecs veuen un futur comercial
molt ambiciós a Empúries i
denominen la seva ciutat com a
Empòrion (comerç), en poc temps
la
ciutat
(palaiàpolis)
(ciutat
antiga) creix. A més Fosea és
conquerida pels perses i, per tant,
els seus habitants se’n van a les
colònies repartides; Empòrion és un bon destí i no triguen a arribar més grecs pel que a la ciutat
es parla en varietat de la llengua tant el jònic i el dòric. Comença a créixer tant i tant que els grecs
s’han de desplaçar al continent i allà conviuen i comparteixen ciutat amb els ibers. Creen la
Neàpolis (ciutat nova) d’Empòrion, al principi separada de la ciutat indígena, més tard compartint
fins i tot la política.
En aquesta ciutat hi trobem un santuari que, molt probablement, anava dirigit a Asclepi, el déu
de la medicina on s’hi feien ofrenes per demanar salut, ja que en aquella època la falta d’higiene
era el dia a dia de la seva vida. D’aquesta figura, però, no se’n sap realment si era una altra
divinitat ja que posteriorment, en època romana, van passar uns successos que explicaré més
endavant. Per tant també es posa en dubte si podia ser Serapis.
L’àgora era una gran plaça tota envoltada de porxos, el centre de la vida política i comercial de
la ciutat, i la travessava el carrer principal, que recorria la ciutat des de la plaça de la porta sud
de la muralla fins al port, al nord. Aquesta muralla en un principi era baixa, però amb els anys la
van anar alçant. Al costat de l’Àgora hi havia l’Stoa, un edifici de dues naus on s’hi feien els
negocis, probablement, dels comerciants més rics. Tant a l'àgora com al carrer principal hi havia
una gran quantitat d'establiments (cases, tallers, salons...), que donaven fe de la vida activa
d'Empòrion. Aquestes cases eren de petites dimensions, de planta baixa amb dues o tres
habitacions, entre elles l’estança, que estaven construïdes amb un material tou sobre pedra, de
manera que no eren tan consistents com hagués estat ideal. Les persones més adinerades
posseïen cases més grans, sovint adornades amb mosaics i amb un peristil (jardí) bén cuidat i
podien, fins i tot, disposar d’esclaus. També cal destacar la cisterna pública, on hi havia l’aigua
potable i el mercat on quasi es practicava tota la vida comercial de la Neàpolis. En aquesta ciutat
podien haver arribat a haver-hi més de 1500 persones vivint-hi. Les relacions funcionaven, el