Skapa't Desembre 2017 | Page 12

Els grecs veuen un futur comercial molt ambiciós a Empúries i denominen la seva ciutat com a Empòrion (comerç), en poc temps la ciutat (palaiàpolis) (ciutat antiga) creix. A més Fosea és conquerida pels perses i, per tant, els seus habitants se’n van a les colònies repartides; Empòrion és un bon destí i no triguen a arribar més grecs pel que a la ciutat es parla en varietat de la llengua tant el jònic i el dòric. Comença a créixer tant i tant que els grecs s’han de desplaçar al continent i allà conviuen i comparteixen ciutat amb els ibers. Creen la Neàpolis (ciutat nova) d’Empòrion, al principi separada de la ciutat indígena, més tard compartint fins i tot la política. En aquesta ciutat hi trobem un santuari que, molt probablement, anava dirigit a Asclepi, el déu de la medicina on s’hi feien ofrenes per demanar salut, ja que en aquella època la falta d’higiene era el dia a dia de la seva vida. D’aquesta figura, però, no se’n sap realment si era una altra divinitat ja que posteriorment, en època romana, van passar uns successos que explicaré més endavant. Per tant també es posa en dubte si podia ser Serapis. L’àgora era una gran plaça tota envoltada de porxos, el centre de la vida política i comercial de la ciutat, i la travessava el carrer principal, que recorria la ciutat des de la plaça de la porta sud de la muralla fins al port, al nord. Aquesta muralla en un principi era baixa, però amb els anys la van anar alçant. Al costat de l’Àgora hi havia l’Stoa, un edifici de dues naus on s’hi feien els negocis, probablement, dels comerciants més rics. Tant a l'àgora com al carrer principal hi havia una gran quantitat d'establiments (cases, tallers, salons...), que donaven fe de la vida activa d'Empòrion. Aquestes cases eren de petites dimensions, de planta baixa amb dues o tres habitacions, entre elles l’estança, que estaven construïdes amb un material tou sobre pedra, de manera que no eren tan consistents com hagués estat ideal. Les persones més adinerades posseïen cases més grans, sovint adornades amb mosaics i amb un peristil (jardí) bén cuidat i podien, fins i tot, disposar d’esclaus. També cal destacar la cisterna pública, on hi havia l’aigua potable i el mercat on quasi es practicava tota la vida comercial de la Neàpolis. En aquesta ciutat podien haver arribat a haver-hi més de 1500 persones vivint-hi. Les relacions funcionaven, el