» Passava el temps i, amb l’esperança que la societat canviés, els tabús seguien estant
presents. Sabíem que, si ens atrevíem a reclamar un altre cop llibertat d’expressió,
seriem castigades. Així que, a la nostra manera, ens vam casar.
»No ho vam poder fer públic, i tothom seguia pensant que érem simplement amigues,
però vam haver-nos de conformar. Malgrat això, van ser els millors anys que vaig
passar al seu costat, fins fa 3 anys… Fa 3 anys Gertru va morir per una greu malaltia.
Mai ningú no va entendre ni ha entès com de dura ha estat aquesta pèrdua per a mi.
L’estimava amb tot el meu cor. Des de la seva mort mai no he pogut perdonar-me no
haver lluitat pels nostres drets. Sé que era un somni per ella casar-se oficialment en
una església plena de flors roses i blaves, amb els nostres amics i coneguts i amb el
menjar més deliciós mai tastat. Però no ho vaig fer per conformisme i por. M’haurà
perdonat ella? Em perdonaré mai a mi mateixa?
Llunga