Exili i mort d’Antonio Machado
(Sevilla 1875, Cotlliure 1939)
El febrer de 1939 el poeta de la Generació del 98,
Antonio Machado, emprenia un penós camí de
l’exili en companyia de la seva mare, el seu germà
José i la seva família, i diversos intel·lectuals
republicans. Uns dies després, el 22 de febrer, va
morir a un hotelet de la localitat de Cotlliure. Al seu
abric van trobar els seus darrers versos:
Estos días azules y este sol de la infància
(…)
Y cuando llegue el día del último viaje,
y esté al partir la nave que nunca ha de tornar,
me encontraréis a bordo ligero de equipaje,
casi desnudo como los hijos de la mar.