comerç també, la ciutat no parava de créixer; Empòrion s’ havia transformat en un centre important de trobada i sobretot de comerç.
L’ any 218a. C esclata la segona guerra púnica; els romans i els cartaginesos van bojos tota l’ estona; els romans, per evitar el pas a Annibal i atacar la rereguarda, entren a Empúries amb aquesta excusa; però, realment, el que ells volien era continuar romanitzant. Els romans s‘ imposen per damunt dels grecs i els ibers, i hi ha conflictes amb els segons pels temes relatius als impostos. Això porta a que aquests es revolucionin diverses vegades. Els romans, a més, necessiten un assentament estable on tenir-hi la base militar i ocupen el fragment de territori que pertanyia als ibers. Les revoltes són constants. L’ any 50 aC esclata la segona guerra civil de l’ imperi romà entre Cèsar i Pompeu; Cèsar en surt vencedor i a tots els soldats als quals havia de jubilar se’ ls dóna pensions i se’ ls regala terrenys, sobretot d’ Empúries. La ciutat creix, engrandint-se al màxim i creant llavors una ciutat on hi convivien el poble iber amb el grec i amb el romà, cosa quasi mai vista.
L’ historiador que narra aquests fets és Titus Livi que, altre cop, escriu la veritat a mitges del que va passar. I és que aquest, més que a fi d’ entretenir, escriu la història perquè els romans fossin vistos com a éssers superiors. Els romans introdueixen el clavegueram i altres funcions a la ciutat que milloren la seva higiene. Per això, no eren tan tolerants com els grecs i imposen la seva religió; inclús transformen i pensen que una estàtua d’ un déu grec ara és un dels romans. I a les termes mai hi para l’ aldarull; són sorolloses, tan pels crits d’ uns i d’ altres com per les moltes veus. Tenen el fòrum com a punt de reunió, compra-venda..., la basílica per a temes d’ administració i justícia.
Pel que fa a la vivenda, podríem dir que una domus només se la podia permetre algú molt ric, i així era el cas d’ un parell de domus gegantines amb diversos peristils, moltes estances i grans mosaics que es troben dins de les runes.