Crítica Once Upon a Time
el passat. A més, Emma farà un viatge a un lloc al qual pensava que no hi tornaria a anar.
-Quarta temporada: Derrotats ja Peter Pan i Zelena tot fa pensar que hi haurà un moment de normalitat, però l ' aparició d ' una Elsa, que va ser tancada en una urna portada a Storybrooke, espantada i que no té control sobre els seus poders de gel farà que ningú pugui sortir de la ciutat. Però ella al final aconsegueix controlar-lo i comença a buscar la seva germana, Regina, que aconsegueix un final feliç enamorant-se de Robin Hood. Se li trenca el cor quan apareix la dona de Hood, Marian, i Emma haurà de superar uns problemes. Apart d ' aquests problemes personals apareixeran la Reina de les Neus( menyspreada per tothom pels seus poders i tancada per la seva germana en l ' urna) que vol tenir una família que l ' estimi a qualsevol preu i les Reines de la Foscor: Maléfica, Úrsula i Cruella. Elles tres volen aconseguir els seus finals feliços i destrossar els dels herois amb l ' ajuda de qui maneja tot això: l ' Autor.
-Cinquena temporada: S ' han produït dos grans canvis: Regina s ' ha convertit en la Salvadora i Emma ha caigut en una maldat total. Els protagonistes viatjaran per totes les terres del Bosc Encantat per poder trobar una manera de salvar-la i han trobat uns aliats: la reina Mérida i el rei Artur de Camelot acompanyat dels Cavallers de la Taula Rodona. Però no tot són flors i violes quan Artur en realitat és el seu enemic i Garfi s ' ha sacrificat per tenir la maldat que tenia Emma. Més tard, a través d ' uns portals, alguns personatges de Storybrooke són enviats a l ' Inframón( un món on hi van els morts que tenen una tasca pendent) pel déu Hades. D ' allà només en podran sortir uns pocs, però potser graciés a...
-Crítica: Jo recomano aquesta sèrie perquè, encara que potser és una mica llarga, és molt interessant. Els seus guionistes han sabut fer servir l’ enginy perquè vagi passant de manera emocionant i amb l’ idea que mai saps que passarà en cada moment. A més, els actors saben fer que els que ho miren en aquell moment puguin sentir els sentiments que senten els personatges i puguin connectar amb qualsevol personatge. Però trobo que hi ha una cosa que és molt important: no hi ha solament blanc i negre; també hi ha molts grisos. Vull dir que els personatges poden ser herois i convertir-se en dolents o al revés, tots cometen errors que fan que vulguin redimir-se, s’ enamoren, senten un dolor que els fa caure en la maldat, moren sacrificant-se pels altres i no hi ha cap que sigui perfecte.