Segon Número Terra de Vinyes Estiu·Tardor 2018 #Estiu·Tardor2018 | Page 19
EL CELLER
I és cert, el canvi de llenguatge que
hem establert al llarg dels últims
anys ha contribuït que al vi que
s’ha fet durant tants segles, hàgem
d’afegir-li la paraula ‘natural’.
Tampoc les tomaques que plantem
sense afegir productes químics
perquè estiguen lluentes no són
‘eco’, són tomaques.
“Passa el mateix amb
l’agricultura ecològica,
l’agricultura és l’agricultura.
La paraula ‘ecològica’ l’han
inventada fa quatre dies,
perquè l’agricultura ha estat
tota la vida. Segurament
caldria etiquetar com a
vi industrial, agricultura
industrial i no marejar la
gent com passa amb tot el
que és ‘eco’. El vi ecològic
també és industrial. Qualsevol
cooperativa o indústria
pot fer vins ecològics, no
varia res en allò que estan
fent” , afegeix Mariano.
El símil que féiem amb Cervan-
tes i Mariano d’una manera molt
metafòrica i literària té a veure amb
com podem apreciar, a mesura que
aprofundim en l’obra de cadas-
cun dels nostres personatges, que
segurament estem equivocats. Els
autors del Quijote i del vi natural
defensen una idea contraposada
a les normes establertes, semblen
bojos als ulls de molta gent, però,
amb tan sols una rellegida o una
conversa que incita a la reflexió,
arribem a la conclusió que és neces-
sari replantejar-nos moltes coses
que donàvem per descomptades.
“Així és el món de la
indústria, enganya un poc
la gent a través d’estímuls
visuals, olfactius… I tots
estem enganyats, però,
cal lluitar una mica per a
intentar que t’enganyen
menys que a la resta. Per
això hi ha tanta oficina del
consumidor, perquè es viu en
una mentida” , apunta Mariano.
Deixem de banda tota aquesta
conceptualització, ens interessa
conéixer com distribueixen les
aproximadament 20.000 ampolles
que produeixen cada any, en la qual
cosa Mariano és clar:
“El món és de tots. Ací
funcionem com al mercat, el
primer que arriba compra tot
allò que vol. No puc prioritzar
perquè hi ha gent de Requena
que no ve i, per exemple,
venen compradors del Japó.
Estem en una zona en què hi
ha molt de vi i cadascú escull
l’opció que més li agrada.
Qui vol buscar alguna cosa
no li importa la distància”.
I és cert, la zona d’Utiel-Requena
on ens hem desplaçat aquest matí
d’agost és reconeguda internacio-
nalment per la qualitat i la quantitat
de vi que produeix. Tenen plantat un
95% de varietats per a raïm negre i
les varietats Bobal i Tempranillo
són segells d’autor d’aquesta regió.
Quant a vins blancs, trobem una
varietat boníssima, caracteritzada
. 19
per la duresa en la pell i la madura-
ció que dona nom a aquesta varie-
tat: la Tardana. Mariano treballa
amb Tempranillo, Bobal, Garnatxa,
Syrah, Macabeu, Monastrell, Mos-
catell i Tardana i realitza així al vol-
tant de huit tipus de vins diferents.
Abans d’acomiadar-nos, compartim
la nova creació de Mariano: la Mari-
aner. Una cervesa molt encertada,
atractiva, feta amb raïm de Bobal i
Tardana i recomanable per a tots els
amants d’aquesta beguda. Comen-
cem a aprofundir en la cuina que tant
agrada al nostre entrevistat mentre
degustem una orxata de trufa des-
hidratada que ell mateix ha elaborat.
Decidim, sense pensar-ho més del
compte, anar junts a dinar al bar que
freqüenta Mariano a pocs quilòme-
tres de La Portera.
Les converses i les curiositats que
vam tractar mentre dinàvem les
deixarem per a pròximes edicions
de Terra de Vinyes, ja que el pro-
tagonista d’aquest article dona joc
per a omplir moltes pàgines. Sens
dubte, l’alquimista del raïm -com
alguns mitjans l’han anomenat- és
un home senzill, humil, que s’es-
força per fer un bon vi que agrade a
tothom i que extrau d’una manera
extraordinària tots els valors orga-
nolèptics del mateix raïm. Un vina-
ter segur de les seues conviccions i
a qui no importen les tendències, el
mercat o què fa el seu veí.
Mariano ens ha mostrat el procedi-
ment natural que hauríem de tindre
normalitzat per a elaborar vi. La
seua escola fuig de modes. El vi de
Bodega Cuevas no és vi natural, és vi
sense necessitat d’etiquetes.