Segon Número Terra de Vinyes Estiu·Tardor 2018 #Estiu·Tardor2018 | страница 16

. 16
TERRA DE VINYES
BODEGA CUEVA
La Portera, Requena
Any 2000
Producció 35.000 ampolles /any
Miguel de Cervantes va aconseguir
amb molta astúcia que tot aquell
que escoltara alguna història de
l’il·lustre, únic i reconegut perso-
natge Alonso Quijano pensara que
estava boig. En realitat, l’enginyós
cavaller de la Manxa va gaudir d’un
alt coneixement i “lúcids intervals”
(Cap. XVIII, II part) i va aconseguir
que qui llegira la seua apassionant
vida no arribara a entendre que
estava fingint eixa ‘bogeria’. Aques-
ta li obria portes per a poder dormir
de forma gratuïta, lluitar -en molts
casos- sense conseqüències i dir a
qualsevol persona -incloent algun
rector- el que considerara oportú.
Segurament, si aquest és el primer
paràgraf que lliges amb la revista
a les mans, pensaràs que això no té
massa a veure amb un projecte que
tracta dels vins valencians. No obs-
tant això, ja és hora que entrem en
matèria i comencem la nostra visita
a La Portera, una pedania de Reque-
na que compta amb poc més de 100
habitants i amb una llarga tradició
vitivinícola. Busquem a Mariano
Taberner i, encara que tardem uns
minuts a aconseguir fer-nos amb ell,
arribem a Bodega Cueva.
Ens rep amb els colzes i els genolls
bruts de fang i una mica dispers per
veure tres desconeguts asseguts
al seu voltant. Són 6 els gats que
governen la masia rehabilitada del
segle XVIII i comencem amb bon
peu l’entrevista preguntant-li qui
és Mariano Taberner i d’on naix
eixa passió pel vi.
“Això m’agradaria saber
a mi. Qui sóc jo?
És complicat… En realitat he
fet moltes coses i el vi n’és una
de moltes. Abans treballava
amb medicina natural,
fermentacions i des de fa
uns anys treballe en aquest
món”, introdueix Mariano.
Mariano parla amb una cadència
molt suau, que deixa silencis entre
frase i frase. A l’inici de la conver-
sa sembla que ja hem tirat tota la
llenya al foc però el nostre entre-
vistat encara té algunes cartes a
ensenyar-nos.
Com no podia ser d’altra manera,
necessitem conéixer quina és la
fórmula que ha emprat Mariano
perquè els germans de Can Roca
estiguen bevent els seus vins o
envie centenars d’ampolles a Bèl-
gica, el Japó o Finlàndia. La seua
bodega es caracteritza per realitzar
vins naturals i ens preguntem, què
són aquests vins?
Doncs aquests vins que ara omplin
pàgines web i columnes que alaben
aquesta manera de treballar el raïm
són els vins que han fet els nostres
avantpassats durant tota la seua
vida. Si ens fixem en els aspectes
tècnics, es manté el procediment
tradicional fent la fermentació
alcohòlica sense llevats comercials
afegits i la fermentació malolàctica
també sense afegir bacteris. Tampoc
són filtrats i, principalment -i amb
una gran semblança amb els eco-
lògics-, també són cultivats amb el
respecte corresponent amb el medi
ambient i amb un clar compromís
amb l’entorn. Tot això, junt amb una
altra gran quantitat de trets neces-
saris perquè els puguem anomenar
‘naturals’. Ara és on entrem en
l’espiral que introduíem al principi
d’aquest article:
“En teoria, és evident que
el vi és natural. El que no és
natural és el vi industrial que
és el que realment hauria
de dur escrit, per exemple:
‘Vi amb sulfits’. Tu tens
el vi i després existeix un
altre vi amb additius. Però
el vi normal és el que fem
nosaltres” , explica Mariano.