HOMENATGE A M . DOLORS VALLVERDÚ
eL dia 14 de desembre s ' esqueia el 75è aniversari d ' una de les més insignes poetes reusenques vives , l ' admirada i amiga Dolors Vallverdú . L ' acte , coorganitzat amb el Centre de lectura , es va desenvolupar a la Sala Hortènsia Güell d ' aquesta il · lustre entitat , per a un aforament limitat -manen les circumstàncies que tots coneixem- al qual van poder assistir uns quants membres del Safareig Poètic , la pròpia autora i altres convidats . Va ser un acte senzill , com ho és ella , la magnífica poeta que sempre ens ha honorat amb la seva amistat i mestratge modest . Vam poder escoltar en moltes veus una part de la seva extensa obra poètica i en prosa , i també vam poder retre un homenatge al seu estricte coetani i amic d ' infantesa , i també gran poeta reusenc , Miquel Escudero , en les veus de l ' Eulàlia Sabater i la Magda Barceló , que vam permetre ' ns escoltar el seu extens i vibrant poema " Atura ' m la tarda ". També van participar des de la distància altres admiradores que no van poder estar presents a l ' acte , bé en àudio o bé en lectura de Fina Masdéu , en el cas de la Lena Paüls . També vam tenir la sorpresa d ' escoltar un poema original de la Mònika Escuer escrit expressament en homenatge a la poesia de la Dolors Vallverdú . Moltes gràcies i per molts anys més , Maria Dolors !
Durant l ' acte d ' homenatge que vam brindar a la M . Dolors Vallverdú aquest dilluns , la companya Mònika Escuer li va dedicar un poema propi que reproduïm aquí amb el seu permís :
Fotografies de Fina Masdéu i Eduard López
No conec els teus mots poemats . Tampoc quan vaig arribar en aquest món , buscant " la claror de la nit ", coneixia el significat de les paraules . Dolça , ombra , llum , on ? racons , somriure . Ara sé que viuen en els teus poemes , que traspuen bellesa i lluita . " Lluita de petons i espases ". Petons que llances a l ' aire i deixes caure com flocs de llum que travessen ànimes . Espases que estripen la invisible línia de l ' horitzó , horitzó que és vela de veler que empenys amb aire càlid que bufa paraules . Paraules que fan versos , versos que fan poemes . Poemes que desgranen mots , mots que es desfan en lletres , lletres que tornes a enfilar amb amb fil de tinta que només veus tu . I un i un altre cop , amb els teus poemes , vesteixes l ' ànima .
Safareig Poètic | 25