INFERN
Del no res , mil flames assequen l ' aire , i el mar tornen vapor , i un cant esgarrifós com un vòmit de brases , esquinça les goles dels pecadors . Reciten enveges , malalties i pors , tot fent cap a l ' infern , un camí sense retorn . Del no res , mil ànimes empeses pel seu dol , s ' escolen pels gorgs que foraden la terra , terra que ara , és tristor . Tristor i foc de revenja , revenja que pagarem tots . Pagarem la nostra inconsciència , gelosa de la seva foscor . Foscor que es tornarà flama , flama , que ballarà amb la mort . ::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: A la superfície el foc també crema . Fils com fiblons se m ' enreden per tot el cos , lligant-me a un infern en vida , una vida que no vull viure . No la vull viure perquè és negra , és plena de xiulets de bala . Bales que fins ara he anat esquivant , però la gran explosió s ' atansa i jo estic aquí , lligada i no en puc escapar .
MÒNIKA ESCUER
LES PORTES DE L ’ INFERN Vas entrar a la cambra atapeïda com un malson Amb sortides de gas enclavades al sostre I ulls de bou cecs enllà dels quals endevinaves Els ulls invisibles dels botxins impertorbables Vas sentir els gemecs , els crits i els sanglots Dels que t ’ envoltaven , massa que es negaven En el clímax del terror s ’ urpaven i mossegaven Els uns als altres , o jeien esclafats en un racó Quan van obrir les portes de l ’ infern , tu hi eres Vas entrar-hi amb un galó cosit al teu braç I ara hi dus el tatuatge a la pell que es mor El nombre de tantes nits implorant l ’ oblit .
EDUARD LÓPEZ MERCADÉ
El cant castrat de l ’ ocell . La flor li talla el bec humit , i l ’ albada lasciva li gela un ull . La llum xucla ales esteses com llengües . Un bressol mulla dolç com un cuc les reixes enfangades com forges absurdes . La nit s ’ alça i esquitxa . Brut desperta un estel .
CONXITA JIMÉNEZ
PROU !
Prou ! I el crit se li escapava per entre els braços , encreuats davant el rostre buit de vida , buit de ganes . Prou , et dic ! I a cada prou , un altre cop . Un altre cop ple de ràbia , ple de venjança . Ràbia i venjança pel desig d ’ una vida lliure de lligams d ’ esclava . Prou , no puc més ! I el seu cos rebregat per terra , va cridar per última vegada . El terra fred , lliure per sempre la bressolava .
MÒNIKA ESCUER
( L ' autora ens va compartir aquest poema a la jam sobre l ' infern , que en ocasió del Dia Internacional de l ' Eliminació de la Violència Masclista , va ser coreografiat per la seva filla Paola Torrijos al museu virtual que l ' Associació Joves Eirene , de Cerdanyola del Vallés i es pot trobar a
youtube )
Safareig Poètic | 20