L’obertura
DEFINICIÓ ] Fragment simfònic que precedeix una obra de dimensions més grans, generalment
de caràcter dramàtic, com una òpera o un oratori. En l’època barroca, l’obertura anomenada
italiana s’estructurava en tres moviments ràpid-lent-ràpid. A l’inici del Classicisme, les obertures
seguien el model italià, però a poc a poc el primer moviment va anar prenent protagonisme.
Aquesta tendència va portar a les obertures en un sol moviment. Paral·lelament als canvis
formals, també es buscava una vinculació musical i dramàtica de l’obra que seguia. L’obertura
Leonore de Beethoven es considera el punt culminant d’aquest procés i l’inici de l’obertura
romàntica. Al llarg del segle
XIX
les obertures es van començar a interpretar de manera
independent, com obres autònomes.
RESUM ARGUMENTAL DE L’ÒPERA ] El munter Max i el granger Kilian han de disputar un concurs
de tir. En l’escomesa, que per tradició presideix el príncep de la regió, es decideix el futur
guardabosc reial. Kilian està molt encertat el dia de l’assaig i Kuno, vigent guardabosc i pare
d’Aghate, s’irrita perquè no vol un perdedor per gendre. Max està desesperat perquè estima
Agathe. El malvat Kaspar, convenç Max de fer un pacte amb el diable per guanyar el concurs. A
mitja nit, l’ha d’acompanyar a la Gorja del Llop per fondre set bales màgiques, sis de les quals
aniran allà on Max decideixi i una serà dirigida per Samiel, el diable. Agahte té un pressentiment i
li prega que no hi vagi, però Max no l’escolt