Coordenades històriques
VOLKGEIST I NACIONALISME ] El concepte Volkgeist —literalment esperit popular— neix durant la
il·lustració, però al segle
XIX
es transforma en nacionalisme. Justificant-se en una cultura, una
llengua i en unes tradicions pròpies, les nacions europees del vuit-cents troben un camí per
marcar fronteres i distància suficient per construir els estats-nació moderns. A la primera meitat
del
XIX
diverses disciplines artístiques fan especial atenció a la música i la literatura populars,
llocs comuns en els quals observen la manifestació d’aquest esperit nacional. Els compositors
romàntics alemanys utilitzen les llegendes i les melodies populars per donar un sentit nacional a
les seves obres.
ÒPERA ALEMANYA ] Der Freischütz es considera la primera òpera nacional alemanya. Weber va
trencar una tendència de més de cent anys de predomini de l’òpera italiana als teatres alemanys.
Va triomfar per la música, però també pel llibret, basat en una llegenda germànica i que tenia tots
els elements necessaris per l’èxit: una nova mirada que subliminava la natura, un heroi i una
heroïna al servei capritxós del destí, un personatge malèfic que cau a la seva pròpia trampa,
elements sobrenaturals i pintorescos, un príncep honrat que fa de jutge. El tema moral hi és molt
present: guanya el bé sobre el mal, i el bé és l’ànima del poble alemany. Aquesta òpera serà un
referent per Richard Wagner.
UN CONTE MOLT POPULAR ] Poc després d’assumir el càrrec de mestre de capella de l’òpera
alemanya a Dresden el 1817, Weber va reviure la idea d’escriure una òpera sobre el conte La
novia del caçador. Anys abans havia llegit la publicació El llibre dels fantasmes d’Apel i Laun i ja
n’havia encarregat un primer llibret, titulat Der Probeschuss (El tret de prova). En aquells anys,
però, aquell conte va inspirar diverses obres teatrals, amb músiques de Carle Neuer (Munic,
1812) i de Franz de Paul Roser (Viena, 1816). El 1818 el compositor Louis Spohr, en
col·laboració amb el llibretista Georg Döring, va començar a treballar en una òpera sobre
aquesta mateixa història, però en assabentar-se que Weber hi estava treballant, va abandonar la
tasca per deixar-li els honors a ell.
CAP A L’OBRA D’ART TOTAL ] Weber també va aportar recursos innovadors a l’escena operística
alemanya en relació a la dramatúrgia i l’escenografia. La seva idea era combinar teatre, música i
arts visuals per aconseguir una obra d’art unificada. Encara quedava lluny el drama wagnerià i el
concepte d’obra d’art total (Gesamtkunswerk), però Weber va convertir les seves òperes
alemanyes en drames coherents i concebuts com a espectacles unitaris en contraposició a
l’òpera italiana, més evocada a l’espectacularitat de la veu que a la història narrada.
21