sabies que t'agrada la musica classica | Page 17

La simfonia DEFINICIÓ ] Gènere orquestral de mitjan segle desenvolupament formal. Al segle XX XVIII que al segle XIX va experimentar un gran va continuar el seu ús en la composició musical, una pràctica que arriba fins l’actualitat. Els màxims exponents clàssics són Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart. Les simfonies clàssiques s’estructuraven formalment en quatre moviments, que podem reduir a: allegro, adagio o andante, minuet i allegro. La tercera simfonia de Ludwig van Beethoven, Heroica, va significar un canvi formal i expressiu respecte les simfonies clàssiques anteriors, i l’inici d’una nova pràctica compositiva. Héctor Berlioz va prendre el relleu de Beethoven i la Simfonia Fantàstica es considera una nova fita d’aquest gènere musical. CONCEPTE D’IDEA FIXA ] Héctor Berlioz va encunyar el terme «idea fixa» mentre treballava en la composició de la Simfonia Fantàstica i que dóna nom a una melodia utilitzada de manera obsessiva. El mateix any 1830, l’escriptor francès Honoré de Balzac va utilitzar aquest terme a la seva novel·la Gobseck, i a partir de llavors l’expressió va començar a fer-se servir en termes clínics i criminals. El desembre de 1832, Français-Joseph Fétis va posar especial atenció a la idea fixa de la simfonia de Berlioz, un tema musical que recorre els cinc moviments de l’obra. En cada un d’ells, però, la idea fixa és transformada segons el context de cada moviment, per exemple a temps de vals en el segon moviment i de forma grotesca a l’últim moviment. L’ús d’aquesta melodia repetitiva representa l’obsessió per «l’estimada» —l’amor per l’actiu Smithson no correspost— i dóna lloc a una forma cíclica precursora de la tècnica del leitmotiv de Richard Wagner. PROGRAMA DE LA SIMFONIA ] Berlioz va escriure un programa descriptiu per a cada un dels cinc moviments de la Simfonia Fantàstica. La versió que presentem és l'adaptació al català que en va fer Joaquim Pena, i que durant molts anys va imprimir-se en les notes al programa dels concerts celebrats a Barcelona en què s'interpretava Simfonia fantàstica. El compositor s'ha proposat desenrotllar, en ço que tinguin de musical, diferents situacions de la vida d'un artista. El pla del drama instrumental, privat de l'ajuda de la paraula, és menester exposar-lo per endavant. El programa seg