La simfonia
DEFINICIÓ ] Gènere orquestral de mitjan segle
desenvolupament formal. Al segle
XX
XVIII
que al segle
XIX
va experimentar un gran
va continuar el seu ús en la composició musical, una
pràctica que arriba fins l’actualitat. Els màxims exponents clàssics són Joseph Haydn i Wolfgang
Amadeus Mozart. Les simfonies clàssiques s’estructuraven formalment en quatre moviments,
que podem reduir a: allegro, adagio o andante, minuet i allegro. La tercera simfonia de Ludwig
van Beethoven, Heroica, va significar un canvi formal i expressiu respecte les simfonies
clàssiques anteriors, i l’inici d’una nova pràctica compositiva. Héctor Berlioz va prendre el relleu
de Beethoven i la Simfonia Fantàstica es considera una nova fita d’aquest gènere musical.
CONCEPTE D’IDEA FIXA ] Héctor Berlioz va encunyar el terme «idea fixa» mentre treballava en la
composició de la Simfonia Fantàstica i que dóna nom a una melodia utilitzada de manera
obsessiva. El mateix any 1830, l’escriptor francès Honoré de Balzac va utilitzar aquest terme a la
seva novel·la Gobseck, i a partir de llavors l’expressió va començar a fer-se servir en termes
clínics i criminals. El desembre de 1832, Français-Joseph Fétis va posar especial atenció a la
idea fixa de la simfonia de Berlioz, un tema musical que recorre els cinc moviments de l’obra. En
cada un d’ells, però, la idea fixa és transformada segons el context de cada moviment, per
exemple a temps de vals en el segon moviment i de forma grotesca a l’últim moviment. L’ús
d’aquesta melodia repetitiva representa l’obsessió per «l’estimada» —l’amor per l’actiu Smithson
no correspost— i dóna lloc a una forma cíclica precursora de la tècnica del leitmotiv de Richard
Wagner.
PROGRAMA DE LA SIMFONIA ] Berlioz va escriure un programa descriptiu per a cada un dels cinc
moviments de la Simfonia Fantàstica. La versió que presentem és l'adaptació al català que en va
fer Joaquim Pena, i que durant molts anys va imprimir-se en les notes al programa dels concerts
celebrats a Barcelona en què s'interpretava Simfonia fantàstica.
El compositor s'ha proposat desenrotllar, en ço que tinguin de musical, diferents situacions de la
vida d'un artista. El pla del drama instrumental, privat de l'ajuda de la paraula, és menester
exposar-lo per endavant. El programa seg