Coordenades històriques
NACIONALISME MUSICAL RUS ]- Al segle
XIX
l’òpera russa es va orientar cap a temes històrics i
fantàstics, tal com també havien fet l’òpera francesa després de la Revolució o l’òpera alemanya
a partir de Der Freischütz de Carl Maria von Weber. El compositor d’òperes russes més destacat
d’aquest moment va ser Mikhaïl Ivànovitx Glinka (1804-1857). La seva música cercava una
identitat cultural russa, a través de particularitats rítmiques i harmòniques i del color orquestral.
CISMA EN LA MÚSICA RUSSA ] El 1861 el Tsar Alexandre II eliminà el sistema feudal i Rússia va
començar una transformació industrial i econòmica molt important. En el camp musical es generà
una polèmica entre occidentalistes i eslavòfils:
1) Occidentalistes, liderats pel pianista i compositor Arthur Rubinstein, defensaven el
conservatori de model alemany i van fundar el Conservatori de Sant Petersburg l’any
1862.
2) Eslavòfils, encapçalats per Balàkirev, fundaren l’Escola Lliure el mateix any, un centre
musical alliberat dels dogmes escolàstics amb la finalitat de cultivar la música nacional.
EL GRUP DELS CINC ] Nom que el crític d’art Vladimir Vasilievitx Stasov va posar a l’època a
cinc compositors que defensaven la música nacional russa: Balàkirev, Kiúi, Mussorgski, RimskiKórsakov i Borodín. Tots admiraven Glinka, i com ell seguiren una educació musical fora de les
institucions acadèmiques. Kiúi era enginyer militar, Mussorgski feia carrera militar, i Borodín era
metge i professor de química. Tanmateix, Rimski-Kórsakov va fer una ràpida conversió cap a la
carrera musical, i Balàkirev va desenvolupar una sòlida carrera com a pianista, director i
compositor. Mussorgski fou el músic ideològicament més radical. Després de la seva mort, el
grup va seguir un camí conciliador entre les dues brúcies musicals.
UNA
OBRA NO ESTRENADA
] L’any 1860 Mussorgski va començar a esbossar una música
incidental per a l’obra La bruixa de Baron Georgy Mengden, un dels seus companys a l’exèrcit,
però la deixà incompleta. A principis d’aquella dècada Mussorgski treballava a l’administració
pública i vivia a Sant Petersburg amb cinc joves artistes i intel·lectuals. Intercanviaven idees
sobre l’art, la filosofia i la política, i es feien dir La Comuna. El 1865 va morir la mare del
compositor i la salut de Mussorgski empitjorà a causa de l’alcoholisme. L’abril de 1866 va
reprendre la composició d’aquella obra, aquesta vegada en forma de poema simfònic i amb una
nova base narrativa, el conte de Gógol. Va descriure la seva música amb les paraules: «Russa i
original, ...ardent i caòtica». Tenia la il·lusió de poder estrenar la partitura al cicle de concerts de
la Societat Musical Russa la temporada 1867-1868, però Balakírev va voler retocar-li alguns
passatges. Mussorgski no va voler fer-hi canvis i l’obra no es va estrenar mai en vida seva.
10