Escola Lloriana
Sant Jordi 2019
cicle superior
De cop, aquella pau es va convertir en crits i plors i el cel blau ara es veia tot negre. El
mercat era gris i ple de fum i també hi havia molta terra. Un cavall renillava, un bou
estava espantat i la gent corria amunt i avall, sense saber on anar. Per desgràcia no
podien marxar, ja que hi havia massa explosions i no es veia res de res.
La gent ferida per les bombes estava estirada al terra amb cara de dolor i de
desesperació.
En Pablo va sobreviure, però tenia molta por i plorava i plorava. Quan els tres avions van
marxar, era tot negre i la ciutat estava arrasada. En Pablo es va posar a buscar la seva
mare, però no la va trobar perquè tot era pedra i edificis caiguts. Tot estava cremat i
encara hi havia flames. En Pablo s’ofegava pel fum, no aconseguia trobar la mare i de
cop va pensar: “On pot ser la mare? Ha estat un somni? No la trobaré mai?
Van passar els anys i en Pablo ja no era un nen, sinó un pintor espanyol molt famós. Un
dia va recordar aquell maleït dilluns 26 d’abril de 1937 i va pintar-lo de negre, gris i blanc.
Gínjol
Jordi Tió
Primer Premi – 5è
29