Escola Lloriana
Sant Jordi 2019
Cicle inicial
LA MEVA TORTUGA
Quan jo era petita tenia una tortuga molt bonica. Tenia el cap allargat com
un ou. El cap li sortia de la closca quan caminava. Les seves quatre potes
eren molt fortes i valentes. Darrera del seu cos, hi tenia una cua molt curta.
La seva closca era molt resistent, tan resistent que m’hi podia enfilar a
sobre i no li passava res. A vegades, passejàvem pel jardí, jo enfilada a la
seva closca.
La meva tortuga tenia uns ulls que li canviaven de color: depenia del sol
que feia, si feia molt sol se li tornaven blaus, verds o marrons. Per menjar li
donàvem: cols, pastanagues, enciams, col-i-flors, pebrots, tomàquets i
espinacs.
Cada tarda, quan jo tornava de la llar d’Infants, la tortuga venia a poc a poc
cap a mi i es quedava parada... mirant-me. Era un animal molt lent i
tranquil.
No us he dit que la meva tortuga es deia Timima. Li vam posar aquest nom
perquè al principi era molt tímida.
Sabeu com la vaig trobar? Doncs va ser un dia que tornàvem de casa els
avis amb els meus pares i pel camí vaig veure una coseta que es movia.
Primer em vaig pensar que era un paper, però després vaig veure que era
una tortuga molt petita. Un cotxe va estar a punt d’aixafar-la. Sort que la
vam agafar abans no li passés per sobre. Ens la vam endur i la vam cuidar
tan bé que es va quedar a viure amb nosaltres.
Una nit fosca d’hivern la Timima va desaparèixer. No la trobàvem enlloc de
casa. La vam buscar per tot arreu: Vam buscar per sota del sofà i no hi
era, la vam buscar a fora el jardí i tampoc no hi era, vam buscar-la per
cada raconet de la casa i... res de res! La Timima s’havia fos. Van passar
minuts, segons, hores i continuava sense aparèixer. Vam pensar si algú
15