Escola Lloriana
Sant Jordi 2019
Cicle inicial
EL MEU HÀMSTER, ENGRUNA
El meu hàmster me’l van portar el dia de Reis, quan tenia 6 anys. Ara fa
just un any que viu a casa meva.
Vam posar-li Engruna de nom perquè és molt petitó. És mascle. Té quatre
potetes molt menudes i primes i una cua força curta. Té uns ulls més
negres que la foscor i unes orelles diminutes. El seu morro és rosat i seu
pèl és gris i molt suau. Les dues dents del davant les té força grosses i
esmolades i les altres dents les té molt minis. Quan menja se li omplen les
galtes i fa una cara molt graciosa.
L’Engruna té una gàbia molt gran amb una roda verda que li va molt bé per
fer quilòmetres. Sempre que té ganes de moure’s es fica a dintre i no para
de caminar. Dins la gàbia també hi té una caseta blanca amb la teulada de
color taronja. Aquesta caseta li serveix d’amagatall... quan vol estar
tranquil, es fica allà dintre i ningú no l’empipa!
L’Engruna menja sa: blat de moro, enciam, pastanaga, tomàquet, poma,
pera, col, bledes...
De tant en tant, li obro la porta de la gàbia i deixo que volti per casa. L’altre
dia, el vaig deixar lliure i -quan anava a tancar-lo a la gàbia- no el vaig
trobar. Vaig demanar als meus pares si l’havien vist i em van dir que no.
Vaig buscar per sota del sofà, per sota els armaris, vaig mirar sota la taula,
sota les cadires... El vaig cridar ben fort:
-Engruna! Engruna!
I l’Engruna no va sortir d’enlloc.
Vaig començar a posar-me nerviosa i vaig demanar ajuda a la meva
família.
13