On és l´escola El Cim?
La casa Junqué
El lloc no fa la cosa, però sí que ens diu una mica
de qui som, d’on venim, quina és la nostra història...
Quan va néixer l’escola El Cim el 1996, ara fa quasi un
quart de segle, es va trobar ubicada en dos edificis, els
que ocupaven les escoles La Miraculosa i La
Immaculada que es fusionaven en aquest nou projecte.
Un d’aquests dos edificis, la casa Junqué, va passar
a ser la seu oficial i administrativa i és del que parlarem
en aquest article.
La casa Junqué es troba a la plaça dels Cotxes
número 3. Aquesta petita plaça es va construir durant
el segle XIX, quan, després de la desamortització de
Mendizával el 1835, es van expropiar els terrenys del
convent dels Caputxins i en el seu lloc es va construir
la plaça de la Vila i la plaça dels Cotxes. Aquesta última
només té quatre edificis, tots ells molt interessants.
Al nord hi ha la casa que durant molts anys va
acollir Cal Gabardòs, una adrogueria que va tancar a
finals del segle XX, després d’haver donat més de cent
anys de servei a Vilanova. A l’oest hi trobem la casa
Sales i Vidal, que acollia el banc Hispanoamericano i
que actualment és el Banco de Santander, amb uns
esgrafiats molt bonics a la façana, amb els escuts de
Vilanova i de Barcelona. Al sud hi trobem la casa
Vidal i Mascaró que és un edifici molt gran, que dona
a tres carrers. Després de casa pairal es va dividir en
habitatges. A la primera planta durant la dictadura hi
va haver l’”Escuela Hogar” de la Sección Femenina
de la Falange. Més tard l’Ajuntament va fer un acord
d’usos i la va cedir a la Policia Nacional que hi té oficines.
Són els que cada matí pengen la bandera d’Espanya,
cada vegada més gran, i tenen reservat l’aparcament
de la plaça per als seus treballadors (no fa
gaire els policies aparcaven a tota la plaça). Als baixos
hi ha comerços.
La casa que ens ocupa és la de l’est, on hi ha
l’escola. Aquesta casa es va acabar de construir el
1868 pel mestre d’obres Josep Salvany Juncosa. Se la
va fer construir en Ramon Junqué i Escofet, un
mariner de baix a mar, que va anar a fer fortuna a La
Habana el 1840. Va tornar a Vilanova el 1867 amb
molts diners i va voler fer alguna cosa que mostrés a
la resta de ciutadans la seva fortuna. Si fos avui en dia
potser s’hauria comprat un cotxe esportiu o vestiria
roba de marca molt cara. En aquells moment va aprofitar
que la ciutat estava construint el seu eixample (la
plaça de la Vila és del 1850), per comprar terrenys i
fer-se aquest gran casalot només per a ell i la seva
família
És un edifici de planta baixa, entresol, dos pisos
i golfes, que fa cantonada entre la plaça dels Cotxes i
el carrer de Santa Eulàlia. La façana principal, que
dona a la plaça dels Cotxes, és de composició simètrica
i hi destaca una gran balconada, amb dues tribunes,
que voreja l’edifici en la primera planta i les
tres grans portalades de la façana. La del mig correspon
a l’entrada principal amb una escalinata imponent.
Les altres dues eren les cotxeres on es guardaven
les diligències que feien el transport regular
entre Vilanova i Vilafranca. D’aquí ve el nom de
plaça dels Cotxes.
Però la gestió de la fortuna del senyor Ramon
Junqué (RJ, les inicials que coronen l’edifici), no va
funcionar gaire bé i al cap de pocs anys va haver de
dividir la casa en dos pisos per llogar la segona planta.
En aquell moment els llogaters van ser la família
Ricard i segons s’explica, a l’espai que avui és 1r
d’ESO Beta, hi va néixer el 1893 l’artista, pintor i gravador
vilanoví E. C. Ricard.
Per aquell mateix temps, però, la casa es va
haver de vendre per fer front a les despeses que generava
i la van comprar les Religioses Missioneres de la
Immaculada Concepció, on van instal·lar la seva
escola per a nenes i internes. L’escola funcionava ja a
Vilanova des del 1857, primer al carrer dels Estudis i
després al carrer de l’Església, en edificis municipals,
ja que l’ajuntament havia demanat el servei de les
religioses per poder fer front a l’ensenyament de les
nenes, que al segle XIX es començava a tenir en
compte. Amb la compra del nou edifici l’escola va
rebre un nou impuls.
La majoria de classes es van instal·lar al primer
pis, en les estances més nobles. Al segon pis hi havia
el convent de les religioses, la capella, la sagristia i les
habitacions de les internes que feien vida de pensionat.
Així és com m’ho va explicar la meva àvia que era
alumne de la Immaculada per allà els anys vint, fa
cent anys.
L’escola era només de nenes, però també hi
havia una classe de nens petits, que s’estaven a l’escola
fins als sis o set anys en què feien la primera comunió
i passaven a l’escola dels Escolapis. L’escola acollia
nenes de la petita burgesia de Vilanova, si és que
a Vilanova n’hi ha hagut mai gaire, i també, en unes
altres aules, les filles dels treballadors de la fàbrica de
ciment Griffi becades per l’amo de la fàbrica. Això
-24-