Revista SOM juny 2020 | Page 24

On és l´escola El Cim? La casa Junqué El lloc no fa la cosa, però sí que ens diu una mica de qui som, d’on venim, quina és la nostra història... Quan va néixer l’escola El Cim el 1996, ara fa quasi un quart de segle, es va trobar ubicada en dos edificis, els que ocupaven les escoles La Miraculosa i La Immaculada que es fusionaven en aquest nou projecte. Un d’aquests dos edificis, la casa Junqué, va passar a ser la seu oficial i administrativa i és del que parlarem en aquest article. La casa Junqué es troba a la plaça dels Cotxes número 3. Aquesta petita plaça es va construir durant el segle XIX, quan, després de la desamortització de Mendizával el 1835, es van expropiar els terrenys del convent dels Caputxins i en el seu lloc es va construir la plaça de la Vila i la plaça dels Cotxes. Aquesta última només té quatre edificis, tots ells molt interessants. Al nord hi ha la casa que durant molts anys va acollir Cal Gabardòs, una adrogueria que va tancar a finals del segle XX, després d’haver donat més de cent anys de servei a Vilanova. A l’oest hi trobem la casa Sales i Vidal, que acollia el banc Hispanoamericano i que actualment és el Banco de Santander, amb uns esgrafiats molt bonics a la façana, amb els escuts de Vilanova i de Barcelona. Al sud hi trobem la casa Vidal i Mascaró que és un edifici molt gran, que dona a tres carrers. Després de casa pairal es va dividir en habitatges. A la primera planta durant la dictadura hi va haver l’”Escuela Hogar” de la Sección Femenina de la Falange. Més tard l’Ajuntament va fer un acord d’usos i la va cedir a la Policia Nacional que hi té oficines. Són els que cada matí pengen la bandera d’Espanya, cada vegada més gran, i tenen reservat l’aparcament de la plaça per als seus treballadors (no fa gaire els policies aparcaven a tota la plaça). Als baixos hi ha comerços. La casa que ens ocupa és la de l’est, on hi ha l’escola. Aquesta casa es va acabar de construir el 1868 pel mestre d’obres Josep Salvany Juncosa. Se la va fer construir en Ramon Junqué i Escofet, un mariner de baix a mar, que va anar a fer fortuna a La Habana el 1840. Va tornar a Vilanova el 1867 amb molts diners i va voler fer alguna cosa que mostrés a la resta de ciutadans la seva fortuna. Si fos avui en dia potser s’hauria comprat un cotxe esportiu o vestiria roba de marca molt cara. En aquells moment va aprofitar que la ciutat estava construint el seu eixample (la plaça de la Vila és del 1850), per comprar terrenys i fer-se aquest gran casalot només per a ell i la seva família És un edifici de planta baixa, entresol, dos pisos i golfes, que fa cantonada entre la plaça dels Cotxes i el carrer de Santa Eulàlia. La façana principal, que dona a la plaça dels Cotxes, és de composició simètrica i hi destaca una gran balconada, amb dues tribunes, que voreja l’edifici en la primera planta i les tres grans portalades de la façana. La del mig correspon a l’entrada principal amb una escalinata imponent. Les altres dues eren les cotxeres on es guardaven les diligències que feien el transport regular entre Vilanova i Vilafranca. D’aquí ve el nom de plaça dels Cotxes. Però la gestió de la fortuna del senyor Ramon Junqué (RJ, les inicials que coronen l’edifici), no va funcionar gaire bé i al cap de pocs anys va haver de dividir la casa en dos pisos per llogar la segona planta. En aquell moment els llogaters van ser la família Ricard i segons s’explica, a l’espai que avui és 1r d’ESO Beta, hi va néixer el 1893 l’artista, pintor i gravador vilanoví E. C. Ricard. Per aquell mateix temps, però, la casa es va haver de vendre per fer front a les despeses que generava i la van comprar les Religioses Missioneres de la Immaculada Concepció, on van instal·lar la seva escola per a nenes i internes. L’escola funcionava ja a Vilanova des del 1857, primer al carrer dels Estudis i després al carrer de l’Església, en edificis municipals, ja que l’ajuntament havia demanat el servei de les religioses per poder fer front a l’ensenyament de les nenes, que al segle XIX es començava a tenir en compte. Amb la compra del nou edifici l’escola va rebre un nou impuls. La majoria de classes es van instal·lar al primer pis, en les estances més nobles. Al segon pis hi havia el convent de les religioses, la capella, la sagristia i les habitacions de les internes que feien vida de pensionat. Així és com m’ho va explicar la meva àvia que era alumne de la Immaculada per allà els anys vint, fa cent anys. L’escola era només de nenes, però també hi havia una classe de nens petits, que s’estaven a l’escola fins als sis o set anys en què feien la primera comunió i passaven a l’escola dels Escolapis. L’escola acollia nenes de la petita burgesia de Vilanova, si és que a Vilanova n’hi ha hagut mai gaire, i també, en unes altres aules, les filles dels treballadors de la fàbrica de ciment Griffi becades per l’amo de la fàbrica. Això -24-