Temps d´incerteses, temps
de reptes
Després del Carnaval va semblar que l’escola
s’acabés sobtadament. Mancaven pocs dies perquè
arribés Setmana Santa i ens van dir que ens hauríem
de quedar quinze dies tancats a casa. Les televisions
anaven plenes de notícies preocupants, una nova
malaltia s’escampava per tot el món i, de sobte, noves
paraules van esdevenir d’ús freqüent: pandèmia, confinament,
distanciament social, estat d’alarma,
Coronavirus, Sars-cov2, Covid-19, etc. Inicialment,
semblava que era una malaltia més, com una grip
deien, però de sobte, l’aclaparadora realitat es va
imposar. Calia extremar les precaucions, evitar els
contactes amb amics, coneguts i, fins i tot, els familiars
més propers. Nosaltres que som un poble que li
agrada omplir les places i els carrers, tan amic dels
petons i abraçades amb la gent que coneixem i ens
estimem, de passejar envoltats de persones, ens veiem
obligats a deixar els espais públics buits i deserts com
si una explosió hagués acabat de forma brusca amb
tot això.
Quan van passar els quinze dies, ens van dir que
això anava per llarg i van començar les pròrrogues.
Aquests quinze dies es van convertir en més de dos
mesos. “Queda’t a casa”, “tot anirà bé”, han estat els
lemes de responsabilitat i d’esperança. Cada vespre a
les vuit sortíem a les finestres i balcons a aplaudir els
metges i personal sanitari que estava lluitant a la trinxera
per combatre un poderós enemic. La preocupació
més gran era per les persones d’edat avançada,
pels anomenats “col·lectius de risc”, que són les persones
més vulnerables. Ben aviat, però, ens van dir
que la malaltia era com una loteria que podia tenir
uns efectes molt greus en unes persones, mentre que
d’altres podien passar-la sense gairebé notar-la, però
podent transmetre-la i escampar-la per tot arreu.
Durant aquest període, l’escola ha continuat
funcionant, però d’una altra manera. Tots hem hagut
de reinventar-nos, adaptant-nos a una nova situació.
El professorat ha hagut de preparar materials per
treballar a casa, corregir les tasques, fer comentaris,
atenció individualitzada, fer tutories i això sense el
contacte directe amb l’alumnat. Ha hagut d’adaptar-se
a un nou ritme, intentant no sobrecarregar les
nenes i els nens, així com per extensió, les mateixes
famílies. Un esforç que solament ho sap qui ho està
fent i que no podem deixar de reconèixer i agrair.
L’equip directiu ha hagut de mantenir la cohesió
entre el professorat, informar les famílies, organitzar
el tancament dels espais físics, gestionar una nova
situació plena d’incerteses, seguint les indicacions de
les autoritats acadèmiques.
Una eina que ja era coneguda, el Google
Classroom, la plataforma virtual on les nenes i els
nens troben les tasques i on les pengen, ha passat a
ser el nou espai de referència. En alguns casos els
membres de la família han hagut de compartir ordinadors,
escanejar els treballs o fer fotos per poder
enviar-les; d’altres, imprimir les tasques o copiant-les
a mà, perquè no es disposava d’impressora. S’han
hagut de trobar uns espais dins de casa per què les
nenes i els nens poguessin treballar i connectar-se.
Hem hagut tots plegats de buscar solucions imaginatives
per tal que totes les nenes i els nens poguessin
seguir el curs.
Les famílies han hagut d’emportar-se l’escola a
casa, planificar horaris, estructurar el temps que
havien de passar les nenes i els nens a casa, realitzar
tota mena d’activitats, intentant mantenir la normalitat
dins d’unes circumstàncies extraordinàries. En
alguns casos, l’activitat dels nens a casa s’ha hagut de
combinar amb el teletreball de les mares i pares; en
altres casos, amb la preocupació per haver-se vists
afectats per un ERTO i quedar-se sense feina; mentre
que en altres situacions amb l’angoixa d’exposar-se a
la malaltia per realitzar activitats essencials, jugant-se
literalment la pell. Les nenes i nens, pacientment, ens
han exposat els seus dubtes i les seves pors, però la
seva espontaneïtat i la seva alegria ha omplert les
nostres llars d’esperança que remuntarem aquesta
situació.
L’AMPA ha continuat treballant, oferint vídeos
per tal de donar ànims i proposar activitats alternatives
per poder fer a casa davant de la radical supressió
de les activitats extraescolars, ha organitzat el concurs
de la mascota de la biblioteca, organitzant un
Sant Jordi especial, fent contes amb vídeo, traslladant
a l’escola les preocupacions i inquietuds de les famílies,
realitzant reunions virtuals a través de les noves
eines de connexió per tal d’anar afrontant la nova
situació. Els grups de delegades i delegats han estat
essencials per tal de mantenir oberts canals de comunicació
entre l’escola i les famílies.
Al cap d’uns mesos ha començat la desescalada
que es realitza de forma progressiva, per fases o etapes,
en què cada cop hem pogut fer alguna cosa més
que des del confinament no podíem. A finals de curs
-22-