Revista SOM juny 2020 | Page 15

Una ploma, una petjada i una criatura abissal Què tenen en comú la fotosíntesi, la coagulació de la sang, la desaparició de les abelles, les tàctiques de defensa animal, les pífies dinosàuriques, les fiblades verinoses, la descoberta de l’espai, les plomes contaminades, les criatures abissals, els animals híbrids o les petjades dels animals? Doncs tots són temes que els meus alumnes han portat al Congrés de la Ciència. Una trobada que se celebra cada any al mes de maig a la sala d’actes de la Universitat Politècnica de Vilanova i la Geltrú, on milers d’alumnes d’infantil i primària de les escoles del Garraf es converteixen en protagonistes de la ciència. Des del 2007, any rere any, he tingut l’oportunitat d’acompanyar un munt de nens i nenes de P4, P5, 1r i 2n a viure una experiència inoblidable, on se’ls ha demanat que resumissin i comuniquessin allò que havien après, que compartissin els seus descobriments amb un públic desconegut (present a la sala d’actes i també teleespectador), tancant així un procés d’aprenentatge científic. I tot això procurant ferho de manera atractiva, de vegades amb ponències acompanyades amb una actuació musical, una cançó, un ball, tocant un instrument, fent una petita representació, traduint el missatge a la llengua de signes, etc. Cançons com Natura, Laika o El joc dels animals han amenitzat aquestes exposicions amb l’ajuda de la Marta Tous. Nens i nenes disfressats de plantes, científics, planetes o animals variats. L’important és aconseguir transmetre uns coneixements adquirits d’una manera com mai abans ho havien fet. Viure tot el procés de preparació per dirigir-se a un gran públic i comprovar quins mitjans són els més adients. Sempre he pensat que tothom hauria de viure, almenys per una vegada, aquesta experiència tan gratificant i enriquidora, perquè desperta la curiositat per la recerca i fomenta la vocació científica. Aprendre ciències ens ajuda a entendre el món en què vivim i només coneixent-lo el podem arribar a respectar. Vista la realitat tan excepcional i preocupant que ens està tocant viure, és d’una necessitat imperiosa conèixer què passa al nostre voltant i ser conscients de què hem de fer per solucionar els problemes que la humanitat està creant. Just abans del confinament, els meus alumnes de P5 Gegants ja havien començat els assajos de la ponència d’aquest any, que porta per títol “La Velocitat”. Molt em temo que el famós Coronavirus enguany no permetrà la celebració del Congrés. No us preocupeu, ja hi haurà altres oportunitats! David Mariño Servet Tutor de P5 Gegants -15-