REVISTA SOM | CURS 2025-26 5
l’ Escola El Cim( Col· legi Immaculada Miraculosa). El nom el va proposar la Isabel Vázquez, professora dels inicis d’ El Cim i actual responsable general de les Missioneres de la Immaculada Concepció.
Per tirar endavant els ensenyaments d’ Infantil i Primària a l’ edifici de la Rambla va caldre construir un nou pis i una nova escala, i per l’ ESO es va fer una reforma integral a l’ edifici de la plaça dels Cotxes, es va construir una nova escala, nous lavabos i noves aules. Els titulars de les dues escoles es feien càrrec de les obres i l’ escola El Cim aniria tornant la inversió de mica en mica sense interessos.
El 8 de març del 1996 es va signar, davant de notari, l’ acord entre les
dues institucions, les Missioneres de la Immaculada Concepció i la Fundació Casa d’ Empara. Es va crear un patronat, amb vuit membres, quatre de cada una de les institucions fundacionals. La presidenta de la Fundació va ser la Manuela Maria Prat, de les Missioneres de la Immaculada Concepció, i el titular de l’ escola va ser l’ Albert Soler Llopart, de la Fundació Casa d’ Empara. Es va triar un director per la nova escola que vaig ser jo mateix pel primer període de cinc anys.
El curs 1996-1997, amb les obres a mitges, es va iniciar el primer curs d’ El Cim. Aquell any tota l’ educació infantil estava a la Rambla, i la línia de primària de La Miraculosa també. A la plaça dels Cotxes hi havia la línia de primària de La
Immaculada, i els dos 1rs d’ ESO, i encara les dues classes de 8è d’ EGB. No va ser fins al curs 1997-1998, amb les obres acabades, que Infantil i Primària van fer el curs a la Rambla, i 1r, 2n i 3r d’ ESO ja estaven a la plaça dels Cotxes. El 1998-1999 va acabar la primera promoció d’ alumnes, consolidant un projecte educatiu que ha durat fins ara. Com us podeu imaginar, no va ser fàcil. Calia realment molt bona voluntat i molta entesa, molt diàleg, molta creativitat i moltes ganes. I això hi va ser, i perdura encara 30 anys després. Només podem que estar-ne contents, i per molts anys més.
Xavier Llorens Ferret
Com us podeu imaginar, no va ser fàcil. Calia realment molt bona voluntat i molta entesa, molt diàleg, molta creativitat i moltes ganes. I això hi va ser, i perdura encara 30 anys després. Només podem estar-ne contents, i per molts anys més.
Xavier Llorens Ferret
659732067 www. akustic. es