12
REVISTA SOM | CURS 2025-26
Un tresor a la paret: l’ obra d’ Enric Cristòfol Ricart a El Cim
L’ any 1959, la façana del pati de l’ edifici de la Rambla va cobrar vida amb una obra d’ un dels grans mestres del noucentisme català. Més que una simple decoració, l’ esgrafiat d’ Enric Cristòfol Ricart és un símbol de la identitat vilanovina, de la història de la Fundació Casa d’ Empara i de l’ esperit solidari que encara avui dia defineix l’ escola El Cim.
Imatge retocada digitalment per IA per restaurar-ne els colors, el contrast i la definició originals de l’ època de la seva creació.
Segur que molts de vosaltres, en entrar o sortir de l’ edifici d’ Infantil i Primària o mentre jugueu al pati, heu aixecat la vista cap a un dels murs laterals i heu vist uns dibuixos de tons suaus i blavosos que semblen gravats a la mateixa paret de color salmó. Es tracta d’ una de les joies artístiques més preuades de la nostra escola: l’ esgrafiat d’ Enric Cristòfol Ricart. Inaugurat al juny de 1959, aquest mural no és només una peça decorativa, sinó una mena de tríptic que explica de manera visual la missió d’ acollida i educació de la Casa d’ Empara.
L’ esgrafiat és una tècnica de decoració de façanes molt antiga i amb molta tradició a Catalunya. Consisteix a aplicar dues capes d’ arrebossat de tonalitats contrastades, una d’ un color a sota i una altra de diferent a sobre. Quan la segona capa encara és fresca, l’ artista rasca o dibuixa amb una eina punxeguda seguint un patró, deixant al descobert el color de la capa inferior.
Aquesta tècnica es va fer molt popular a Vilanova i la Geltrú durant el segle XVIII per embellir les cases senyorials. Si passegeu per la ciutat, en podreu veure exemples magnífics. Els esgrafiats més antics( tot i que molt malmesos) possiblement siguin els de Can Coloma, al carrer del
Comerç, però els més representatius els podem observar a la Casa Bultó( carrer de Sant Joan), a la Casa Galceran( plaça de les Cols) i a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.
L’ autor de la nostra obra, Enric Cristòfol Ricart i Nin( 1893-1960), va ser un dels artistes més importants del noucentisme, un moviment cultural del primer terç del segle XX que buscava el retorn a l’ ordre, la claredat i l’ elegància clàssica i que, per tant, en certa manera s’ oposava al modernisme i al romanticisme. Format amb grans mestres, va ser amic íntim de Joan Miró, artista amb qui fins i tot va compartir taller a Barcelona.