Revista Som Cim Juny 2015 cimsom-2014-2015 | Page 38

Reportatges
Reportatges
JO I LA MÚSICA
EL FENÒMEN
YOUTUBER
Els youtubers són joves que es
converteixen poc a poc en ídols
de nens i adolescents, tot i que
cada franja d’edat té els seus
youtubers preferit. Els joves
mostren els seus vídeos a Inter-
net i són tan coneguts pels ado-
lescents com poden ser-ho els
cantants o els actors.
No surten a la televisió, no can-
ten, no actuen en el cinema,
però tenen milions de fans a tot
el món. Segurament algun pare
haurà sentit al seu fill dir que de
gran vol ser ‘’youtuber’’ com el
Rubius, Willyrex o Vegetta. Els
youtubers són persones que
graven vídeos i els mostren, els
pugen a Internet cobrant segons
el número de visites que tinguin,
encara que no poden fer pública
la quantitat que guanyen perquè
el seu contracte els ho prohibeix.
Un dels youtubers més coneguts
és Willyrex. Aquest noi va prefe-
rir Youtube que anar a la univer-
sitat. Ha explicat força vegades
que els seus pares només el
deixaven jugar els caps de set-
mana i per això, entre setma-
na, s’aixecava una hora abans
i preparava un vídeo. Així podia
mantenir el ritme de pujar un ví-
deo al dia i anar a classe. Ha dit
vàries vegades que gràcies als
seus pares i a aquesta norma
va aconseguir treure molt bona
nota en selectivitat.
De què van els seus vídeos, que
tenen tant d’èxit? N’hi ha de bro-
( 38 )
Jaume Blanch
Judit García
mes, de caigudes, monòlegs...
però els més coneguts i els més
visitats són els gamers. Són nois
que graben la partida del joc que
estant jugant i els comentaris
que van fent alhora. Poden arri-
bar a tenir milions de seguidors,
com per exemple el Rubius, que
té gairebé 10 milions de fans. El
segueix en el rànquing Veget-
ta, amb 8 milions de seguidors
i també els dos canals de Wi-
llyrex, un amb 6 milions de se-
guidors i l’altre canal amb gaire-
bé 5 milions.
També hi ha un altre tipus de
youtuber que no es grava co-
mentant una partida en un vide-
ojoc, només busquen temes que
puguin interessar a la gent i els
comenten. Aquests tenen tant
seguidors com detectors.
El Rubius és el youtuber es-
panyol amb més subscriptors.
Grava alguns vídeos de videojocs
i altres només de còmics. Fins i
tot ha escrit un llibre, ‘El libro
Troll’. Va començar quan ell i un
amic seu, Mangel, també youtu-
ber, reien tant mentre comenta-
ven les partides que van decidir
gravar-se i penjar-ho a Internet.
Personalment crec que el fet
que hi hagi joves que es dedi-
quin a aquest treball és apassi-
onant, perquè aconseguir tanta
complicitat amb el seu públic
és increïble. Sóc seguidora
d’aquestes persones, de les que
somriuen quan saben que han
pujat un vídeo nou, quan estic
trista i no tinc ganes de parlar
ni d’escoltar a ningú m’agrada
evadir-me mirant-los... És cert
que hi ha molta distancia i que
no els coneixes personalment
però tenen la capacitat de crear
la sensació de ser propers a tu.
Crec que és una de les raons per
les que els adolescents estem
tan enganxats a les xarxes: ells
no et fan sentir malament en
cap moment, no et castiguen si
has fet alguna cosa dolenta però
sí que et donen consells útils
sobre la vida.
Així doncs, si sou pares i esteu
llegint aquest article d’opinió
us puc recomanar que no veieu
aquests personatges com uns
enemics dels vostres fills, doncs
no ho són. Només són persones
que a milers de quilòmetres els
fan somriure. Internet pot ser
molt absorbent, però aquestes
persones no fan una funció dife-
rent de la que fan els programes
de ràdio o les sèries de televisió.
Per a mi la música és un moment
de relax en la meva vida, suposo
que igual que per a moltes altres
persones. Però també és molt
més: és una manera de viure.
Vaig aficionar-me a la música
als set anys i la meva mare em
va apuntar al conservatori a
fer llenguatge musical i cant
coral. Un any més tard volia
tocar un instrument. Durant
un trimestre vaig passar per
uns quants instruments de
l’escola: el saxofon, la trompa i
el contrabaix. Havia de decidir
quin instrument acabaria tocant.
Finalment
vaig
decidir-me
per la guitarra elèctrica, vaig
començar als vuit anys a tocar-
la i ara ja en porto 6. Dos anys
després de començar, amb
alguns de la meva edat vam fer
un “combo”, és a dir, un grup
de tres guitarres i el professor.
Aquest grup de tres ha anat
patint molts canvis: va venir
una noia que tocava la bateria,
un dels guitarres va marxar a
Barcelona i després va marxar
també la bateria... Ara som un
guitarra, un baix, un bateria i
una flauta, a més del professor.
A vegades fem actuacions
amb altres grups, però ens ho
passem bé tocant junts. Ho vivim
com una gran oportunitat que
se’ns ha presentat a mi i als del
grup, som privilegiats per poder
formar part d’un grup i gaudir
tocant un instrument.
La música ha estat una
oportunitat per conèixer noves
persones, fer nous amics, i
també per conèixer un aspecte
meu, que es manifesta per una
via diferent.
( 39 )